El final del festival ja es comença a veure a prop i el menú d’aquest dimecres ens ha permet degustar produccions ben variades. Començant per la interessant “The Tall Man”, la nova pel·lícula de Pascal Laugier, i acabant per la incorrecta “Wrong”, una interessant i divertida comèdia.
THE TALL MAN
Pascal Laugier retorna a Sitges després de Martyrs i ho fa amb una pel·lícula a mig camí entre el conte de terror i el drama realista. La història ens situa a la petita localitat de Cold Rock, on lloc que ha caigut en la ruïna total. A més, els nens del poble han començat a desaparèixer i entre els veïns corre la història de que aquestes desaparicions són obra d’una figura sobrenatural, “the tall man”.
El concepte de l’home del sac és revisitat per Laugier en una producció amb transfons fantàstic però amb molta acció i drama. El guió juga amb l’espectador, a mesura que avança al metratge, canviant contínuament la perspectiva que té de la història i redefinint qui és bo i qui és dolent en Cold Rock. Aquest joc està plantejat de manera admissible i involucrant al públic sense que quedi la sensació d’haver estat enganyats. Laugier és un director molt elegant i en el seu salt als Estats Units ve acompanyat de gran pressupost i de Jessica Biel en el paper protagonista. Biel interpreta a una infermera del poble que es veurà involucrada en l’assumpte de les desaparicions i ho fa de manera sòlida, amb matisos i una gran capacitat per saltar de les escenes d’acció als moments més intimistes.
The tall man no ha tingut una acollida tan bona com Martyrs perquè per començar és una pel·lícula menys impactant i més tranquil·la. Tot i així, és un bon film i Laugier ja és d’aquells directors que s’han de tenir en compte.
THE WEIGHT
De Corea ens arriba una de les produccions més pretensioses del Festival, un llarg drama sòrdid amb tocs poètics. Jung treballa en una morgue, que sembla el lloc ideal per una persona com ell, geperut, malalt i antisocial. Allà es construeix un món propi de fantasia mentre intenta ajudar a la seva germana transsexual que pateix per culpa de veure’s en un cos que no és el que voldria.
Darrera d’aquesta descripció un podria esperar trobar-se un drama intens però amb tocs de fantasia donats per l’escenari i l’ambientació. En canvi, trobem una història molt allargada que no acaba de tenir un propòsit clar, que fa servir el sexe com a forma d’escandalitzar (sense aconseguir-ho) i que acaba com un podria imaginar després de veure la primera mitja hora. A banda d’això, alguns tocs pretesament poètics i l’acumulació de “finals” acaben per espatllar la que molts pensaven que era una de les pel·lícules del festival.
WRONG
Hi ha moltes coses incorrectes en aquesta pel·lícula, molts detalls i elements narratius que no corresponen a la realitat. I és aquest l’esperit de Wrong, un film que està situat en un món en el que passen coses que en la nostra realitat són completament diferents i que, per tant, definim com incorrectes. Wrong és la història de Dolph, un home que un matí s’aixeca i s’adona que el seu gos Paul ha desaparegut. Paul és el seu millor amic i per Dolph és una tragèdia. La recerca de l’animal farà que en Dolph es trobi ficat en una aventura demencial plena d’un munt de gent estranya.
Quentin Dupieux ja va sorprendre amb Rubber, que narrava les peripècies d’un pneumàtic assassí, i ho torna a fer amb aquesta comèdia que té com a principal interès el fet de ser imprevisible. La història, no ens enganyem, és molt senzilleta i es podria resoldre ràpidament. El que la va enriquint són tots els elements inesperats i la successió de situacions estranyes a les que haurà de front en Dolph per poder retrobar-se amb el seu gos. La principal virtut de la pel·lícula és també el seu principal problema perquè la sensació de sorpresa, a mesura que avança el metratge, cada cop és menor i el fet de tenir una història tan lleugera provoca que la repetició d’esquemes acabi cansant. Un problema que no evita que podem gaudir, i molt, amb Wrong, una bona comèdia que acaba destacant per la seva originalitat.
Envía una resposta