“El silencio de tu nombre” és una novel·la plena d’espies desencantats, idealistes convençuts i herois que preferirien no ser-ho. Una novel·la on s’enllacen trames històriques, aventures, intriga i un gran amor. Una novel·la que reflexa amb gran talent com en una Europa arrasada per la intolerància i el fanatisme polític, encara hi queda lloc per l’amor, l’amistat, l’honor i l’esperança.
Una novel·la amb un fons històric dur que mostra la cara més fosca d’una Espanya empresonada sota el regim militar de Franco, on molts exiliats d’altres països vivien amb por i on la llei era la que marcava la mà del poder. Una època de canvis, de desencís i de lluites. Una època que s’introdueix a la novel·la partint del final de la Segona Guerra Mundial i de la vida de molts exiliats alemanys a la resta d’Europa.
Els seus protagonistes són un ventall gairebé incongruent que aporten un equilibri molt difícil d’aconseguir, donat les disparitats de caràcters, de procedències i d’ideologies. Podreu trobar una milionària beata, dos nazis fora de temps, un agent americà, un espanyol exiliat, un periodista comunista, la vídua d’un agent alemany i un sevillà aristocràtic, entre d’altres. Us asseguro que les històries estan tan ben enfilades que l’autor no dona puntada sense fil.
La història ens porta al Gener de 1950. Quan l’Erika Walker, vídua d’un agent secret alemany, fuig a Madrid amb un important feix de documents que impliquen a alts càrrecs nazis a l’exili. El seu amant Martín Navarro, ex membre del PCE, es veu obligat a abandonar Paris i seguir-la. Encara que sap que a Espanya l’espera la presó si és capturat per la policia franquista o la mort per traïció si els seus camarades del Partit el descobreixen, Martín ho arriscarà tot, fins i tot les seves conviccions ideològiques, per trobar-se amb l’Erika.
Amb la policia, els nazis, els comunistes i la CIA trepitjant-li els talons, tots dos es veuran embolicats en una trama d’espionatge i interessos ocults més complexa i perillosa de la que mai haguessin imaginat.
La novel·la comença pausada, pas a pas, donant temps al lector a centrar-se i entrar de ple a la vida de l’Erika, a mesura que el camí que comença a recorre la protagonista per salvar la pell, la dinàmica de la lectura s’anima i li dona un toc d’acceleració, creant amb el temps un element que acompanya molt el to de la narració. A més, l’autor juga amb els flashbacks al passat dels personatges per facilitar al lector la comprensió dels seus actes, del perquè de tot plegat.
El que m’ha agradat més és com diverses histories dels personatges es van entrelligant donant un marc que sembla força clar fins que amb un brillant gir argumental descobrim que tot allò que pensaven central, no son més que histories secundaries d’una trama molt més complexa.
Molt recomanable, una història que recull una part històrica, una part negra i una part romàntica. Una combinació perfecte.
Editorial: Plaza & Janés
ISBN: 9788401353260
Pàgines: 603
Preu: 20,90 € (e-book: 13,99€)
Paraules de l’autor (Andrés Pérez Domínguez):
Vaig néixer a Sevilla, el mateix dia que Neil Armstrong posava el peu a la Lluna. Fa bastants anys ho vaig deixar tot per dedicar-me a inventar històries. Molts van pensar que estava boig, altres que era un valent, però potser és que no tenia altre lloc on anar. Encara no m'he penedit.
Des de llavors he guanyat alguns premis i he publicat diversos llibres: les novel·les “El violinista de Mauthausen” (2009, Premi Ateneu de Sevilla i finalista del Premi Espartaco de Novel·la Històrica a la Setmana Negra de Gijón), “La síndrome de Mowgli” (2008, Premi Luis Berenguer), “El factor Einstein” (2008) i “La clau Pinner” (2004, finalista del Memorial Silverio Cañada a la Setmana Negra de Gijón), les novel·les curtes “Els gossos sempre borden al vespre” (2010, Premi Iberoamericà l'espiga daurada), “Els millors anys” (2002, premi José Luis Castillo-Puche) i “Duarte” (2002, premi Terres de Lleó), les col·leccions de contes “El centre de la Terra” (2009, finalista del premi Setenil) i “Estat provisional” (2001, premi Ciutat de Coria) , i el relat “Ulls Tristos” (2001, Premi Internacional de Contes Max Aub).
Estic convençut que la principal raó per la qual algú dedica el seu temps a llegir ficció és per gaudir. A mi m'agraden les novel·les que expliquen històries, els llibres on passen coses, els que m'emocionen i en acabar de llegir-los em falta temps per recomanar-los. No puc sinó intentar transmetre als meus lectors el mateix entusiasme
Envía una resposta