Nova York o París ja han tingut les seves respectives pel·lícules composades de petites històries rodades per diferents directors. Ara li toca el torn a l’Habana, que un grup internacional de realitzadors volen retratar i interpretar a través de les seves diferents visions del que pot passar a la ciutat en un dia qualsevol.
“7 días en la Habana” es composa de set històries que tenen lloc en els successius dies de la setmana i que entre tots intenten retratar la vida de la capital cubana, la seva gent i els estrangers que la visiten.
El dilluns corre a càrrec de Benicio del Toro que sota el títol “Yuma” ens narra el viatge de Teddy (Josh Hutcherson – ‘Los juegos del hambre‘), un estudiant de cine nord-americà, a Cuba i com el seu taxista (Vladimir Cruz) el portarà a conèixer la Habana.
Del dimarts se n’encarrega Pablo Trapero. L’episodi porta per títol “Jam Session” i està protagonitzat per Emir Kusturika interpretant-se a sí mateix.
Pel dimecres, Julio Medem es posa darrera la càmera per explicar-nos el dilema d’una noia cubana (Melvis Estévez) a “La Tentación de Cecilia“, quedar-se amb el seu nòvio jugador de beisbol en hores baixes, o fugir amb un empresari madrileny (Daniel Brühl) que la vol contractar per cantar a Espanya.
Al dijous, Elia Suleiman es dirigeix a sí mateix a “Diary of a Beginner” interpretant a un home que arriba a l’Habana per entrevistar a Fidel Castro i mentre espera que acabi un dels seus interminables discursos es dedica a caminar per la ciutat.
El divendres, Gaspar Noé, roda “El Ritual” a que uns pares sotmeten la seva filla després de descobrir que és lesbiana.
Juan Carlos Tabío pren les regnes del dissabte per explicar-nos l’atrafegada vida d’una dona amb dues feines que ha de mobilitzar tota la família per poder preparar a temps un encàrrec de rebosteria a “Dulce amargo“.
I finalment, el francès Laurent Cantet dedica el seu curt al diumenge i “La Fuente“, o com una comunitat de veïns haurà de córrer per fer realitat el somni d’una dona que assegura que mentre dormia la verge li ha demanat que li preparin una festa per aquella mateixa nit.
Aquestes petites narracions juntes, més que una història interessant, profunda i vibrant sobre la ciutat es queden en un simple anecdotari, format per esbossos entre superficials i avorrits que es van succeint un a l’altre sense més fil conductor que el tema en comú i els cartells que indiquen el dia de la setmana. És un problema que solen tenir molts d’aquests films composats de peces fabricades per gent amb visions tan dispars, i més aquí on no hi ha cap dels fragments que sigui particularment original ni memorable.
Gaspar Noé i Elia Suleiman són els que fan una mica més d’esforç per trencar amb la narrativa més convencional. I el fet de que precisament les seves històries vagin seguides una darrera l’altra no ajuda al ritme del conjunt.
Sí, a “7 días en la Habana” veurem rom, cigars, turistes perduts, música i religió, res que no sabéssim ja.
Envía una resposta