El primer dia de Festival comença amb certa lentitud, tot s’està acabant de preparar i els mitjans fan cua per recollir les acreditacions. Hi ha expectació per veure les primeres pel·lícules, preludi de tot el que arribarà els propers dies, la promesa de grans estones de cinema. Avui hem assistit a un dels passis de “El cuerpo”, més irregular del que ens hagués agradat, i hem passat una bona estona amb “Nameless Ganster: Rules of Time”.
EL CUERPO
La pel·lícula triada per inaugurar el Festival de Sitges ha estat l’opera prima d’Oriol Paulo, coguionista de Los Ojos de Julia, un thriller clàssic que compta amb noms com José Coronado, Belén Rueda , Hugo Silva i Aura Garrido, tots presents en aquesta jornada inaugural. Álex Ulloa (Silva) està encara assumint la mort de la seva dona Maika (Belén Rueda) quan li comuniquen que el cadàver ha desaparegut del dipòsit. L’inspector Jaime Peña (Coronado) investigarà l’estrany cas i s’endinsarà en un complex entramat de mentides.
Darrera d’aquesta sinopsi s’amaga un thriller típic, una pel·lícula que busca arrossegar a l’espectador i ficar-lo en una trama fictíciament complexa. La història transcorre durant la nit de la desaparició del cos i el guió fa us de flashbacks, alguns bastant innecessaris, per explicar els antecedents que han portat a la situació actual. El principal problema de El cuerpo és una història que no acaba de ser massa creïble i un guió ple de casualitats que intenten trobar justificació amb un final sorprenent i inesperat que acaba per desconcertar. El treball dels actors tampoc és massa inspirador, amb l’excepció de José Coronado i Aura Garrido, que li donen la intensitat adient als seus personatges. En canvi, Hugo Silva i Belén Rueda està massa exagerats i no convencen en el retrat que fan d’uns personatges que, no ens enganyem, tampoc estan prodigiosament definits.
El cuerpo ha estat, i creieu-me quan us dic que em sap molt greu escriure això, decebedora. Esperava un punt de misteri, un punt de drama i alguns ensurts i he trobat un guió irregular i mancat de força. Afortunadament la pel·lícula no és avorrida i, especialment durant la primera hora, és un entreteniment molt digne.
NAMELESS GANSTER: THE RULES OF TIME
El cinema coreà generalment resulta sorprenent i una experiència recomanable i aquesta producció dirigida per Jong-bin Yun no és una excepció. La pel·lícula ens presenta a un oficial de duanes corrupte que, després de trobar un carregament de drogues, es relaciona amb un gàngster local per vendre-la. Així s’iniciarà en el món de les màfies, anirà acumulant poder i veurà com la seva lleialtat és posada a prova diverses vegades.
Nameless Ganster és una història de màfies d’argument típic: l’ascensió d’un nouvingut dintre de l’organització i els problemes que es trobarà degut a la percepció distorsionada que té del seu propi paper. Tot i això hi ha un bon grapat d’elements que la converteixen en una proposta destacable. La pel·lícula se situa a principis dels anys 90 quan el govern de Corea del Sud es va dedicar a reduir el poder de les màfies; a partir de la detenció de Ik-hyun Choi la pel·lícula ens portarà al passat, a un moment 8 anys abans quan Ik-kyun descobreix la droga i es comença a relacionar amb Hyung-bae Choi. La història va saltant entre els anys 90 amb l’operació anti-màfies i l’evolució dels gàngsters durant els 80, construint un retrat fascinant de la societat coreana i de la relació del govern amb les organitzacions mafioses. Un dels elements que es retrata amb més detall és la corrupció del govern, la facilitat que tenien els delinqüents amb contactes per aixecar un telèfon i fer que algun oficial de nivell superior els ajudés. Aquest clima d’impunitat es va diluint i sembla que ja no existeix durant l’operació policial però ben aviat la història ens mostrarà que no tot ha canviat tan ràpidament al país.
La pel·lícula compta amb dos grans actors del star system coreà, Choi Min-sik (a qui hem vist a Old boy o I saw the devil, entre altres) i Ha Jung-woo (present a Chaser o The yellow sea). Els dos porten el pes de la pel·lícula i ho fan de manera magistral, el primer posant-se en la pell del nouvingut que es creu més del que és i que fa servir l’astúcia per sobreviure, el segon interpretant al mafiós establert, que creu que la força garanteix la seva impunitat.
Nameless Gangster no és la millor proposta del cinema coreà que m’he trobat però parteix d’un guió molt interessant, està ben construïda i ens permet gaudir de bones interpretacions. I això és més que suficient per recomanar el seu visionat.
Envía una resposta