Good night Catalonia! I don’t really know when we’ll see each other again but I promise you that tonight we will give everything we have inside.” Leonard Cohen regala aquestes paraules a les nou tocades de la nit al Palau Sant Jordi.

Obren l’atmosfera amb el “Dance Me To The End Of Love” seguit d’unes paraules cap a Catalunya confiant-li la promesa que “donarà tot allò que porta a dins”. Es sent parlar d’amor, sexe i religió en boca d’un poeta, que durant la nit pronunciarà poca cosa més com a Leonard Norman Cohen que és.

Dins de la infinita nit realment va donar de tot i més. Massa com a poeta, massa poc com a Leonard. Recita com ningú ho fa i continua sent realment entranyable amb els seus setanta vuit anys de vida. Fa tan sols uns quinze dies que els va abordar però té un interior tan impressionantment jove que el fa galopar a l’hora de trepitjar l’escena. Manté l’impuls d’un nen petit que gira i vola i que esdevé un espiral amb les paraules que sacrifica cap al públic.

Provoca amb la cançó de “Hallelujah” oferint a tots els presents amb un somriure juganer “I didn’t come to fool ya”. Ara bé, plantejar la pregunta: on és en Leonard, no el poeta, sinó ell? Es creu que el sentit humà del canadenc va mancar. O bé és suficient amb les seves poesies? Realment són tant sinceres com ho podria ser ell, ja que provenen del mateix lloc, però no són sensacions escrites en el moment present.

L’espai de representació hauria pogut ser el Palau de la Música? Més íntim, proper i agradable. Tot i això, podria ser que el poeta no volgués aquest ambient. Va saber crear la solemnitat, silenci i llum eclesiàstic en un pavelló com és el Sant Jordi. El palau de Montjuïc s’organitzava amb l’altar davant d’unes files de cadires col·locades com si es tractés d’uns bancs d’església. Un passadís ben llarg i central separava la platea. Quan l’altar, estava arrebossat de catifes on l’intèrpret s’hi agenollava ara sí, ara també.

Entre els músics hi brillava Javier Mas, natural de Barcelona. D’altra banda, les coristes brillaven massa (cantaven com els àngels i tocaven un infinit número d’instruments – també eren mig acròbates); doncs el concert era de Cohen.

La cadència del seu art la va allevar les dotze mil persones que observaven asseguts, i que en instants abandonaven el seu seient per retornar-li aquelles paraules generant grans ovacions i aplaudiments. Es va merèixer tot i més, perquè al cap i a la fi, el poeta va fer la seva feina com a tal, tot i cobrir paraules que haurien pogut néixer en la boca de la persona que porta el nom de Leonard Norman; el resultat va ser infinitament exquisit.



Setlist:
1. Dance me to the end of love
2. The future
3. Bird on the wire
4. Everybody knows
5. Who by fire
6. Darkness
7. Sisters of mercy
8. Hey, that's no way to say goodbye
9. Amen
10. Come healing
11. In my secret life
12. Going home
13. Waiting for the Miracle
14. Anthem
15. Tower of song
16. Suzanne
17. Night comes on
18. Heart with no companion
19. The gypsy's wife
20. The partisan
21. Democracy
22. Coming back to you
23. Alexandra leaving
24. I'm your man
25. Hallelujah
26. Take this waltz
Bisos:
27. Solo long, Marianne
28. First we take Manhattan
29. Famous blue raincoat
30. Save the last dance for me

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada