Yo, vampiro
6Valoració

La renovació que va iniciar l’editorial DC a finals del 2011 tenia com a objectiu fer més accessibles els seus productes i arribar a un nucli més gran de seguidors. Per això va decidir acompanyar els còmics dedicats als seus herois més emblemàtics com Superman, Batman, Flash o Green Lantern amb altres sèries més temàtiques i adaptades als gustos actuals. Entre elles, no podien faltar els vampirs, gènere que DC va voler tractar recuperant una antiga capçalera.

Yo, vampiro era un serial que va aparèixer al còmic House of Mistery a principis dels anys 80. Ens presentava a Andrew Bennet, un vampir que porta 400 anys obsessionat amb posar fi al major error de la seva vida: per amor va convertir la seva estimada Mary, que va despertar com una cruel vampira interessada només en dominar el món i acabar amb els humans.

La nova versió de Yo, vampiro recupera aquesta idea rejovenint i adequant els protagonistes als gustos actuals, uns vampirs romàntics però més foscos que les interpretacions de Stephenie Meyer. Andrew i Mary són les dues cares d’una mateixa moneda, herois i villans segons els ulls que observen l’escena; comparteixen amor i admiració mútua i a la vegada odien el camí que ha triat l’altre.

Els guions de Joshua Hale Fialkov posen especial èmfasi en aquesta dicotomia, fent ús d’una narració pausada i intercalada amb escenes d’acció i flashbacks per poder entendre el passat d’aquests personatges i el d’altres protagonistes de la història. Cada capítol té un narrador principal, que en primera persona actua com a fil conductor, desvetllant el tema central i la successió d’esdeveniments. Al seu costat, els dibuixos d’Andrea Sorrentino són un acompanyament perfecte, amb un estil sobri, fosc i elegant, que planifica la pàgina amb detall, fa ús de l’espai buit com a element narrador i de la figura com a punt que centra l’atenció de la mirada del lector, recorrent a postures solemnes i grandiloqüents, molt significatives si tenim en compte els protagonistes de la sèrie.

Yo, vampiro; Andrea Sorrentino; ECC ediciones

Les intencions de Fialkov són bones: actualitzar un antic còmic per ocupar un espai dintre d’un gènere que ja ha vist moltes interpretacions. El còmic a estones es queda només en aquestes intencions i les coses passen de forma mecànica i sense una veritable progressió dramàtica. Els personatges actuen, prenen partit o s’enfronten entre ells de manera automatitzada sense que el lector pugui percebre una justificació clara, una vida darrera d’aquell ésser que pugui recolzar les diferents decisions. Un final una mica precipitat i inesperat, que intenta ser sorprenent però desconcerta, acaba per reforçar la idea de falta de planificació i de poca reflexió que s’observa des del principi.

Yo, vampiro és un còmic interessant en plantejament però que es queda a mitges en l’execució del guió. Afortunadament compta amb el treball d’Andrea Sorrentino per fer més còmode el pas per una història que no acaba de ser tot lo rodona que ens agradaria. Recomanable per fans dels vampirs i per tots aquells que, en fullejar-lo, s’enamorin de la feina del dibuixant.


Editorial: ECC ediciones
Pàgines: 144 pàgines
Preu: 13,95 €
Guió: Joshua Hale Fialkov
Dibuix: Andrea Sorrentino

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies