El artista y la modelo
7Valoració

Fernando Trueba ens porta cinema per l’ànima. De la mà d’un artista a la recerca de la seva inspiració i aconseguir la plasmació de la bellesa que el deixi, finalment, realitzat. “El artista y la modelo” és un film suau, senzill, sense sobresalt i ple de dosis de bellesa.

En la França ocupada de 1943, viuen un vell escultor i la seva esposa en un petit poble proper a la frontera espanyola. L’artista Marc Cros (Jean Rochefort), de 80 anys, va deixar d’esculpir fa ja temps. Ha vist dues guerres i, desil·lusionat, no espera gran cosa de la vida i de l’espècie humana. Però un dia la seva dona, Léa (Claudia Cardinale), recull del carrer a una jove camperola espanyola, Mercè (Aida Folch), que fuig de l’exèrcit franquista. El matrimoni li ofereix a Mercè que visqui en el taller de l’escultor i, mentre duri la seva estada allí, que sigui el seu model en la qual serà l’última obra del vell Cros. A poc a poc, neix una bella relació entre la jove que acaba de començar a viure i l’artista que veu proper el seu horitzó final. En el taller de la muntanya, mentre treballen, model i artista parlen amb senzillesa i proximitat de tot el que els envolta.

“El artista y la modelo” és un film suau, que parteix d’una idea senzilla i bàsica com la captació i plasmació de la bellesa per part d’un artista. És una pel·lícula plàcida, potser en alguns moments massa si ets un dels que li agraden films on passin coses i no hagi només contemplació, però la contemplació en “El artista i la modelo” és bàsica perquè és la manera que ens situa dins de la mirada d’aquest artista madur que vol recuperar la seva inspiració i crear una obra que el deixi satisfet . En mig d’aquesta evolució de l’artista s’hi troba la realitat del moment, la guerra i una tendra història d’amor entre dos personatges que no necessiten parlar massa per acabar entenent-se.

"El artista i la modelo" Fernando Trueba

Amb dos personatges bàsics, l’artista seriós i callat encarnat per Jean Rochefort i la seva musa acabada de trobar, Aida Folch, hi ha el contrapunt un pèl més distès de Claudia Cardinale, musa passada i dona de l’artista i una criada que ofereix la seva visió més mundana, Chus Lampreave. Trueba, que ha estat premiat amb la Concha de Plata al millor director en la 60a edició del Festival de San Sebastián, sap transmetre aquesta recerca artística i la relació de confiança creixent entre artista i la seva model. Amb tot hi ha moments que la pel·lícula s’oblida de la narrativa, d’extreure més altres històries que apareixen en segon pla i que no s’acaben de desenvolupar prou com el passat de la noia o el soldat que apareix de bones a primeres com un bolet i que desapareix de la mateixa manera.

“El artista y la modelo” és cinema amb ànima, per esperits sensibles, contemplatius, sense sobresalts i que no els molesti que els expressin més idees que no pas accions.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies