Salvajes

Després de reprendre el món de les altes finances en la continuació de “Wall Street” sense massa bona acollida, el polidiscursal Oliver Stone torna a experimentar amb el seu costat fosc en un film que promet sexe, drogues, acció, tortura i corrupció. Però, és realment “Salvajes” tant salvatge?

Stone ens presenta a Ben (Aaron Johnson) i Chon (Taylor Kitsch), dos amics que viuen luxosament a Laguna Beach i es dediquen a cultivar i distribuir la millor marihuana. El primer és un filantròpic budista que passa part de l’any a l’estranger dedicat a causes socials. El segon, un exsoldat que va tornar de la guerra amb unes quantes llavors de marihuana al sac. Els dos es complementen, aportant cadascun qualitats diferents al negoci. I a més, comparteixen noia, la Ophelia (Blake Lively), amb la que viuen un romàntic trio.

El problema apareix quan un cartel mexicà de Baixa California liderat per la “reina” Elena (Salma Hayek), intenta forçar als dos nois a asociar-se amb ells i prendre el control del seu negoci. Quan Ben i Chon s’hi neguen, Lado (Benicio del Toro), l’esbirro d’Elena segresta Ophelia. La lluita dels dos nois per recuperar-la desferma l’acció del film i desvetlla tot un entramat d’interessos, lluites de poder i traicions entre els diferents implicats en el negoci de la droga: des de traficants a policies corruptes, com l’agent de la DEA Dennis (John Travolta).

És en aquestes parts on la pel.lícula fa honor al títol i es torna salvatge, descontrolada, quan funciona millor, encara que a vegades dóna la sensació que Stone jugui a voler ser Tarantino. En els moments d’acció i amb el joc d’interessos entre implicats corruptes “Salvajes” esdevé un narco thriller prou entretingut.

Però l’aposta pel caos i l’acció no són totals i al film de Stone li pesen els personatges i la filosofia discursal. A l’hora de plantejar els protagonistes, el guió parteix del trio format per Ben, Chon i Ophelia. Però a l’hora de la veritat, al llarg de la historia només se’n desenvolupa un, Ben, mentre la resta es mantenen plans, Ophelia com una nena mona i naïf sense massa substancia i Chon com un exsoldat traumatitzat i faltat d’ànima. Això crea un desequilibri i és en el bàndol contrari on trobem personatges més interessants, sobretot el de Benicio del Toro i en menor mesura Salma Hayek, una suposada totpoderosa líder d’un cartel de la droga que acaba tenint reaccions i punts febles massa previsibles i fluixes.

L’altre punt flac de la pel.lícula és el fet que Stone no aporta res d’interessant a la seva mirada al món de la droga i planteja una visió superficial i quasi idílica del comerç de la marihuana als Estats Units, aquí portada a terme per dos nois amb un propòsit quasi filantròpic. En un parell de diàlegs el propi Stone es dedica a exaltar aquesta substancia alegant que, com resulta terapéutica per alguns malalts de càncer, la marihuana és un bé dels déus. I la resta de diàlegs coescrits per Shane Salerno (Alien vs. Predator) i el novelista Don Winslow tampoc es que pugin gaire més el llistó.

Més que discutible és també la decisió del director de rodar dos finals, un de romàntic i tràgic que hagués pogut funcionar, però que inmediatament desfà i replanteja per acabar el film amb un altra conclusió. Una llàstima que no hagués apostat directament pel primer i que conclogui el film traicionant el seu títol, amb el mateix aire naïf amb que el comença.

[rating: 2.5]