Després d’una intensa setmana de cinema, que la crítica hem acordat que ha tingut un bon nivell mig, el Festival de San Sebastián ha arribat avui al final de la 60a edició presentant els últims treballs de Lasse Hallström i Ken Loach, i rebent a dos premiats més: Tommy Lee Jones i Dustin Hoffman.

THE HYPNOTIST

La última cinta que participa a la cursa per la Conxa d’Or, porta la firma del suec Lasse Hallström (‘Las normas de la casa de la sidra‘, ‘Chocolat‘, ‘La pesca del salmón en Yemen‘) i adapta el best-seller homònim de Lars Kepler (pseudònim darrera el que s’amaga el matrimoni format per Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril). Estem davant l’enèssima novel.la del tant de moda gènere negre nòrdic, que en la seva versió cinematogràfica pren la forma d’un intens thriller ambientat en els paratges nevats de Suècia. Allà es comet la mateixa nit l’assassinat d’un professor d’educació física d’institut i d’una mare i la seva filla a casa seva. El fill de la familia, és trobat també malferit, però aconsegueix sobreviure per ben poc.El detectiu encarregat del cas, Joona Linna, (Tobias Zilliacus) recorre als serveis de Erik, un expert hipnotista (Mikael Persbrandt), perquè intenti obtenir del noi una pista que ajudi a resoldre el cas. Erik està passant per certes dificultats en el seu propi matrimoni amb Simone (Lena Olin), i la seva participació en la investigació l’acabarà afectant de forma personal.

Lasse Hallström i Lena Olin a la roda de premsa

Hallström aconsegueix vestir un thriller amb bones dosis de suspens i ben rodat, que de nou ens posa una mica els pèls de punta al mirar darrera la cortina de les societats aparentment eficients i plàcides dels països nòrdics. Però malauradament la història acusa certs punts febles de guió, amb plantejaments i resolucions que no passaran el filtre de l’espectador que analitzi una mica els detalls de la història.

El film serà el candidat de Suècia a l’Oscar i suposa el retorn de Hallström al seu país per rodar en suec de nou, per primer cop en 25 anys. La productora s’ha fet amb els drets de les altres set novel.les de la saga de Kepler protagonitzades pel mateix detectiu, així que si el film té èxit, aviat podriem veure més aventures de Joona Linna a la pantalla.

THE ANGEL’S SHARE

Ha estat al final del festival quan hem pogut veure un dels films més distesos i divertits, i venia signat pel britànic Ken Loach. “The Angel’s Share” ens retroba amb aquesta tradició de cinema social que posa la mirada en els personatges més desfavorits i desubicats de la societat als qui amb humor i ironia aconsegueix convertir en petits herois qüotidians. Aquí el protagonista principal és Robbie (Paul Brannigan), un jove sense ofici que no para de ficar-se en problemes tot i que està a punt de convertir-se en pare. A causa d’una baralla el jutge el condemna a fer hores de serveis comunitaris, durant les quals coneixerà tot un grup de gent amb diversos problemes que també han estat condemnats a pagar les culpes amb treball social. El supervisor del grup, els endinsarà en el món de les destileries i les cates de whisky, en què Robbie i els seus companys trobaran una segona oportunitat per encarrilar les seves vides.

Els protagonistes de "The angel's share"

The angel’s share” és una cinta divertida i amable sobre les segones oportunitats, en el que Loach (i el seu guionista Laverty) torna a demostrar com es pot reflexionar sobre temes socials com el sistema judicial i les poques opcions que ofereix a les classes més baixes i alhora fer-ho de manera entretinguda i despertant somriures. El to de la pel.lícula, que alguns han comparat per exemple a “Full monty“, ha fet les delicies del públic a la sala i de ben segur que serà una dura competidora en les opcions al Premi del Públic d’aquest festival, que fa dies que encapçala inamovible “The sessions“.

TOMMY LEE JONES

Abans de posar fi a les projeccions del festival, aquesta tarda hem aconseguit una missió impossible: arrencar un somriure a l’home que mai no riu, Tommy Lee Jones, mentre arribava a l’hotel Maria Cristina. L’actor i director de Texas ha estat escollit per rebre un dels premis Donostia en aquesta 60 edició, en homenatge a la seva llarguíssima carrera, que li serà entregat en una gala per la nit de mans de Julie Taymor. Després de reafirmar la seva fama d’home dur i no massa amic de parlar amb la premsa, Lee Jones s’ha distès una mica al veure l’acollida dels fans i ha repartit algunes apretades de mans, autògrafs i paraules en castellà als que l’esperaven al carrer.

Tommy Lee Jones a San Sebastián

THE QUARTET

El debut oficial de Dustin Hoffman com a director ha estat la pel.lícula amb la que tanquem la jornada i el festival. Es tracta de “The Quartet“, adaptació de l’obra de teatre de Ronald Hardwood del mateix nom. El film ens transporta a una residencia d’avis especialitzada en acollir velles glòries de la música clàssica i la ópera, molts d’ells amb el talent intacte però ja apartats per la societat. Entre els diferents hostes encara sorgeixen lluites de ego, però quan la continuitat de la residència penja d’un fil per falta de pressupost, tots es posen a treballar junts per organitzar una gala per recollir fons.

Els quatre veterans integrants de "The Quartet"

The Quartet” és un film entranyable sobre la vida, la vellesa, el talent i la música, només alentit a estones per la falta de contrapunts en els personatges més joves. En tot cas, hi destaca com a gran estrella de la funció Billy Connolly, amb el personatge més divertit i l’encarregat d’omplir de perspicacia i ironia la història. L’acompanyen la sempre esplèndida Maggie Smith, Michael Gambon, i un bon grapat d’ex-estrelles reals de la música clàssica i la ópera, tots majors de 70 anys, que la directora de casting es va dedicar a anar reclutant.

I amb l’estrena de Hoffman darrera la càmera posem punt i final a la llarga llista de pel.lícules que han passat aquest any per la 60a edició del Festival de San Sebastián. Per demà queda l’entrega precisament a Dustin Hoffman del seu Premi Donosti i l’anunci del Palmarés. Entre els crítics les pel.lícules que han generat més consens positiu han estat “Blancanieves” i “Dans la maison“, però faltarà veure si el jurat hi estarà d’acord.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies