Utopia
9Valoració

Al Teatre Victoria s’hi deixa caure fins al 30 de setembre la companyia de María Pagés amb l’espectacle Utopía. El contrast entre el pes dels moments de grup i l’acte individual emfatitza les línies arquitectòniques que projecta la bailaora en escena. Oscar Niemeyer és l’inspiració brasilera de l’andalusa sobre l’escenari alhora de dibuixar el propi moviment.

És un espectacle de flamenco. Aquesta paraula condueix a unes expectatives com són el zapateado, les guitarres espanyoles, les veus del sud acompanyants i els olé!. Així és: inicien amb un fosc total que descobreix mitjançant un focus una guitarra espanyola que ja sona. La llum va omplint l’espai on apareixen estàtues que recobren vida poc després, a més d’afegir-s’hi la veu del guitarrista brasiler.

L’espectacle adopta un tempo, uns silencis i una estructura impol·luta. És fluid, sense cap mena de forçament, com si ens trobéssim al mig d’una plaça de barri, en un bar qualsevol o a casa d’uns amics. Es tracte d’un projecte molt proper que arriba al públic de forma directe en el sentit estètic i a través de la musica.

Es diu que el projecte es construeix en 8 parts. Cadascuna pertany a la lectura de poemes d’autors com Baudelaire, Benedetti o Neruda, entre d’altres. També es llegeix textualment i gràficament a l’arquitecte Oscar Niemeyer. La propia María Pagés és l’encarregada de l’escenografia aportant la curvatura i l’organicitat a la simplicitat màxima, expressant textura i llum en tot moment, tot i estar –òbviament- en un pla inferior al de la dansa. Els moments de solo de María abracen clarament aquests croquis que desconeixen la ortogonalitat. Val a dir que Utopía és un resultat molt complet i harmònic ja que involucra quasi el total de les arts existents.

Utopia Maria Pagés Teatre Victoria

Són 4 les imatges escèniques que més reposen a la ment. La primera on la bailaora, sobre un fons curvilini i blanc que il·lumina, configura la seva figura negre en moviment. La segona es tracta de com es conforma amb el sòl, allò que la sustenta, amb un vestit vermell que desborda i del que es confonen els límits. La següent fotografia del show andalús – brasiler és un de ben quotidià: l’agrupament de la companyia [ballarins, cantants i instrumentistes] en un racó frontal de l’escenari on canten, ballen, es senten les palmas i uns quants olé! L’últim, amb el que finalitza, és María d’esquenes amb un vestit de color clar, típic flamenc, d’esquena lliure i cua voluminosa que rellisca cap al públic mentre mou els braços a punt d’enlairar-se a volar.

És impressionant la força i l’escolta de tots així com també la humilitat que fa que presentin un espectacle que desprèn escalfor i alhora molt íntim, tot i ser altament definit i d’un gran nivell de professionalitat.


Es pot veure a: Teatre Victoria
Intèrprets: María Pagés

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies