FOXFIRE

Començant amb la Secció Oficial, avui hem pogut veure “Foxfire“, on el francès Laurent Cantet adapta la novel.la “Confessions of a Girl Gang“, de Joyce Carol Oates, història que ja s’havia portat al cinema al 1996 amb Angelina Jolie com a protagonista. La nova cinta del director de ‘Entre les murs‘ (La clase) té com a protagonistes un grup de noies que viuen en un poblet de l’estat de Nova York, als anys 50. Fartes dels abusos de companys de classe i adults amb les mans llargues, decideixen fundar una germandat clandestina, Foxfire, per iniciar una nova vida seguint només les seves pròpies normes i rebel.lant-se contra les injusticies que pateixen com a dones de classe baixa.

Les noies de "Foxfire"

Foxfire‘ és un film ben ambientat, amb un bon planter de joves actrius, que en general entreté i que comença de forma interessant compaginant el retrat social i el drama d’angoixes adolescents disposades a desafiar el status quo que els ha tocat viure. Però a mida que avança un metratge massa allargat, les aventures d’aquestes joves es converteixen en una espècie de multitudinari ‘Thelma y Louise‘ adolescent en el que es van dissolent les motivacions i objectius de les protagonistes. Al conjunt li pesa un grup massa nombrós de personatges que impedeix desenvolupar suficientment la majoria d’ells, i on destaquen la líder, Legs (la debutant Raven Adamson), i les seves amigues Rita (Madeleine Bisson) i Maddy (Katie Cossini), deixant les altres Foxfire i les seves families en un segon pla.

Després d’una tèbia acollida, en tot cas millor que la que el film ha tingut en altres festivals per on ha passat abans, Cantet i les seves actrius han volgut defensar a la sala de premsa la vigència de la història que expliquen: “encara que la pel.lícula transcorri als anys 50, el masclisme segueix existint, la violència contra les dones segueix existint, i la violència contra les persones de classe modesta també.

THE SESSIONS

La jornada continua a Zabaltegui, secció on es presenten perles quen han triomfat en altres festivals. Aquí podem veure “The sessions“, dirigida per Ben Lewin i guanyadora del Gran Premi del Jurat i del Premi del Públic a la última edició de Sundance. La protagonitza un home, Mark O’Brien (John Hawkes), que després de patir la polio amb sis anys, va perdre la sensibilitat de coll cap avall. Confinat a una camilla i obligat a passar les nits en una màquina que li fa de pulmó artificial, Mark ha fet front a les adversitats anant a la universitat i intentant expressar-se com a escriptor a base de molta persistència. Ja amb 38 anys decideix que ha arribat l’hora de perdre la virginitat i contracta una terapeuta sexual, la Cheryl (Helent Hunt), que l’ajudarà a prendre consciència del seu cos i les seves emocions i agafar confiança en sí mateix per poder mantenir relacions íntimes. Del procés en seran còmplices l’assistent de Mark (Moon Bloodgood) i el seu capellà (William H. Macy).

Helen Hunt i John Hawkes a "The sessions"

The sessions” és un film que segueix el to de l’èxit recent “Intocable“, una cinta que partint d’un personatge discapacitat com a protagonista, tracta amb molt d’humor el seu procés per abandonar aquesta condició que el defineix i reivindicar-se com a ésser humà ple. Aquesta història es basa en un personatge real, que va acabar morint als 49 anys i que ja havia estat subjecte d’un curtmetratge que va guanyar l’Oscar al 1997: “Breathing Lessons: The Life and Work of Mark O’Brien“. Fins ara ningú havia decidit fer-ne un llarg, però a mans de Lewin, la història de poc més d’hora i mitja funciona, explicant de forma concisa i amena el què vol, sense que li sobrin minuts.

El resultat és doncs una cinta amable, que passa de puntes pels aspectes més dramàtics (com el sentiment de culpa de Mark per la mort de sa germana) i aposta per buscar l’empatia de l’espectador que pot veure la història amb un somriure a la cara gràcies també al saber fer de Helent Hunt, un cada cop més còmode en pantalla John Hawkes i un divertit William H. Macy.

7 DIAS EN LA HABANA

També a Zabaltegui es projectava després del seu pas per Cannes, “7 días en la Habana“, un conjunt d’històries ambientades a la capital cubana en dies successius d’una setmana, realitzades per Benicio del Toro, Pablo Trapero, Elia Suleiman, Julio Medem, Gaspar Noé, Juan Carlos Tabío i Laurent Cantet. Al dilluns, Del Toro proposa ‘Yuma‘, on un noi nordamericà (Josh Hutcherson) que ha anat a la Habana a estudiar cinema es deixa guiar per la ciutat per un enginyer que es guanya la vida fent de taxista. Al dimarts/Jam Session, Pablo Trapero compta amb Emir Kusturika interpretant-se a ell mateix. Al dimecres/La tentación de Cecilia, Julio Medem es centra en una noia que dubta entre fugir de la illa amb un noi de Madrid que la vol contractar com a cantant o quedar-s’hi amb el seu nòvio, un jugador de beisbol que ha renunciat a tots els seus somnis.

Fragment de 'La tentación de Cecilia' dins de "7 días en la Habana"

Pel dijous/Diary of a beginner, Elia Suleiman escull com a protagonista un home que espera per entrevistar Castro mentre aquest fa un dels seus interminables discursos. Al divendres/El Ritual, Gaspar Noé recrea, al so d’un incessant timbal, el ritual a que uns pares sotmeten la seva filla després de descobrir que la noia és lesbiana. El dissabte/Dulce amargo és per Juan Carlos Tabío, que segueix les peripecies d’una modesta familia per poder fer front a un encàrrec de reposteria per una festa. I finalment, el diumenge/La Fuente, recau en Laurent Cantet, que filma la cursa contracorrent d’un bloc de veïns per construir una font on col.locar una estàtua de la verge, després que una de les veïnes hagi tingut un somni on ha vist la Verge d’Oshun demanant-li que li dediquin una festa aquella mateixa nit.

7 días en la Habana” composa com a molt una postal de la vida a la ciutat i la seva gent des de diferents perspectives, però en general es queda en anècdotes sense gaire profunditat i cap dels seus fragments destaca massa per sobre dels altres ni aconsegueix fer una proposta memorable.

 VENUTO AL MONDO

Memorable sí ha estat el tancament de la jornada d’avui, en la que hem tornat a la Secció Oficial, on l’actor i director Sergio Castellitto presentava “Venuto al mondo” (Volver a nacer). Memorable però no en un sentit positiu i molt menys en un que li hagi fet massa gràcia al director italià. Aquí torna a col.laborar amb Penélope Cruz després de “No te muevas“, film amb el que l’actriu va guanyar el Premi David de Donatello l’any 2004.

En aquesta ocasió, ella és Gemma, una estudiant que viatja a Sarajevo de la mà del guia que interpreta el propi Castellitto. Allà coneix un jove fotògraf, Diego (Hirsch) del que s’enamora i amb el que inicia una apassionada relació. Al cap de 16 anys i amb Diego ja mort, Gemma torna a Sarajevo amb el seu fill Pietro, i a través de diversos flashbacks va rememorant com va evolucionar la seva relació amb Diego, com la impossibilitat de tenir fills els va obsessionar i com l’esclat de la guerra va acabar afectant de forma irremediable les seves vides.

Emile Hirsch i Penélope Cruz, parella a "Venuto al mondo"

Venuto al mondo” és un melodrama que s’esforça tantíssim per ser-ho que acaba caient en situacions que ratllen el ridícul i que ha provocat els riures a la sala en diverses ocasions. Tractant de forma superficial el drama de la guerra, la història central es queda en un culebrot que tot i arrancar de forma positiva, a mida que avança va contenint més línies de diàleg que desbarren, personatges amb atacs d’histèria forçats, reaccions incomprensibles, aborrits plans a càmera lenta i una música ficada amb calçador que no ajuda a ambientar l’acció. Quan al final, l’últim flashback acaba de completar la història, l’espectador ja ha desconectat tant del drama que poc li importa.

La sentència final ha estat una sonora xiulada amb els títols de crèdit. Diuen que s’ha vist a Castellito sortir de la sala on s’ha projectat el film a la premsa, i podem suposar que no devia fer cara d’estar gaire satisfet.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies