Ens reconciliem amb el cinema francès gràcies a François Ozon i el joc d’un conta històries especial, passem sense pena ni glòria per la violència de “Savages” d’Oliver Stone i finalment, seguim la subtilesa de la creació artística d’un escultor gràcies a Fernando Trueba, tot això el dia que Oliver Stone i John Travolta recullen els seus respectius Premis Donostia.

DANS LA MAISON

Comencem el dia amb “Dans la maison” del director francès François Ozon. Després d’”Après mai” d’ahir anàvem una mica reticents per una altra proposta arribada del país veí, França però ha esclatat la sorpresa i hem caigut rendits a peus d’Ozon per la seva proposta intel·ligent, divertida, critica i amb mil capes en les que ficar-s’hi encantat.

"Dans le maison" François Ozon

El film ens situa a l’inici de l’any escolar. Germain, un professor de francès una mica desencantat, corregeix els deures dels seus nous alumnes. Són un desastre. No obstant de sobte entre suficients i insuficients, apareix un text que li crida l’atenció. És d’un noi, Claude, que prefereix asseure’s discretament en l’última fila, “des d’on es pot veure als altres”. Enmig d’unes grans dots d’observació carregades de cinisme subtil, Germain detecta que aquell noi té talent. Encoratjat pel professor, comença una redacció d’una història per entregues, on narra la seva intrusió en la llar d’una família de classe mitjana, no se sap massa amb quines intencions. A la vegada els seus textos passen també a formar part de la vida de Germain i de la seva dona, qui es van enganxant a la història que els explica Claude. Que és realitat i que ficció no ho tenen massa clar.

Esplèndidament interpretada per Fabrice Luchini (Germain),  Kristin Scott Thomas i el jove inquietant Ernst Umhauer (Claude) “Dans la maison” és una proposta intel·ligent, on l’espectador es troba inicialment amb una comèdia intel·ligent, irònica i cínica que va evolucionant cap a camins més addictius, la necessitat que tenim d’alimentar la nostra imaginació amb històries inventades i per acabar amb un suspens inquietant i cruel. Basada en l’obra teatral “El noi de l’última fila“, del dramaturg espanyol Premi Nacional de Teatre 2007 Juan Mayorga, que ha dit en roda de premsa que “L’obra parla sobre la necessitat d’imaginar perquè la vida no és suficient. Tots necessitem ser com el sultà de Scherezade en ‘Les mil i una nits‘”.

SAVAGES

I després de reconciliar-nos amb el cinema francès toca endinsar-nos en el cinema nord-americà d’un vell conegut, Oliver Stone, qui, a més, recollirà aquesta nit el Premi Donostia Especial 60 Aniversari i que a més arriba acompanyat de dos dels protagonistes Benicio del Toro i John Travolta, qui també recull premi Donostia. Precissament el Benicio serà qui els lliuri el premi.

Savages Oliver Stone

Savages” ens porta la història de dos joves emprenedors de Laguna Beach, Ben (Aaron Johnson), un budista pacífic i caritatiu, i el seu millor amic Chon (Taylor Kitsch), exmembre de les forces especials de la Marina nord-americana i exmercenari, que han muntat un lucratiu negoci casolà: plantar i vendre una de les millors maries que mai s’ha obtingut. També comparteixen un amor únic amb l’extraordinària i bella Ophelia (Blake Lively). Duen una vida idíl·lica en aquest poblet del sud de Califòrnia fins que s’instal·la un càrtel mexicà de Baixa Califòrnia, dirigit per Elena, “La reina” (Salma Hayek) i amb Lado (Benicio del Toro), com a braç executor i exigeix que el trio s’associï amb ells. Quan s’hi neguin i segrestin a Ophelia, començarà una sèrie de maniobres i estratagemes cada vegada més salvatges en un enfrontament on ambdues parts es juguen molt.

Ens endinsem a “Savages” gràcies a la veu en off d’Ophelia (sembla que és el Festival dels narradors) i només començar està clar que si alguna cosa hi haurà en el film és violència. El film d’Oliver Stone en un principi ens promet provocació, cinema negre, dinamisme, però mentre avança el film ens carrega de tòpics, ens satura de Blake Lively “happy flower” per la platja i acaba sent previsible malgrat això de “filmo un final, però m’ho repenso i n’afegeixo un altre sense treure el primer” que també sembla estar de moda també enguany.

Savages Oliver Stone John Travolta

La roda de premsa que han fet els tres (Stone, Travolta i Benicio) ha estat una mica desengelada, com si cap dels tres, sobretot els dos actors tinguessin ganes de contestar res massa profundament. Això sí, Oliver Stone, que callat no acostuma a quedar-se ha fet defensa d’un dels aspectes del film “La marihuana és sana i em sembla un excel·lent regal dels déus per a les persones. No cal convertir-la en un arma i això és el que reivindica la pel·lícula“.

EL ARTISTA Y LA MODELO

L’última proposta del dia ens arriba de la mà de Fernando Trueba, un film subtil sobre la bellesa i la fragilitat de la creació artística rodada en blanc i negre.

"El artista i la modelo" Fernando Trueba

En la França ocupada de 1943, viuen un vell escultor i la seva esposa en un petit poble proper a la frontera espanyola. L’artista Marc Cros (Jean Rochefort), de 80 anys, va deixar d’esculpir fa ja temps. Ha vist dues guerres i, desil·lusionat, no espera gran cosa de la vida i de l’espècie humana. Però un dia la seva dona, Léa, recull del carrer a una jove camperola espanyola, Mercè (Aida Folch), que fuig de l’exèrcit franquista. El matrimoni li ofereix a Mercè que visqui en el taller de l’escultor i, mentre duri la seva estada allí, que sigui el seu model en la qual serà l’última obra del vell Cros. A poc a poc, neix una bella relació entre la jove que acaba de començar a viure i l’artista que veu proper el seu horitzó final. En el taller de la muntanya, mentre treballen, model i artista parlen amb senzillesa i proximitat de tot el que els envolta.

“El artista y la modelo” és un film suau, que parteix d’una idea senzilla i bàsica com la captació i plasmació de la bellesa per part d’un artista. És una pel·lícula plàcida, potser en alguns moments massa si ets un dels que li agraden films on passin coses i no hagi només contemplació, però la contemplació en “El artista i la modelo” és bàsica. En mig d’aquesta evolució de l’artista s’hi troba la realitat del moment, la guerra i una tendra història d’amor entre dos personatges que no necessiten parlar massa per acabar entenent-se.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies