Litus
7Valoració

Com es fa un dol? Com es deixa anar? Com un es desprèn de les coses o les persones que han ocupat l’espai propi? En “Litus” no hi és  i alhora és el protagonista d’aquesta obra que ha fet el salt de la Sala FlyHard a l’Espai Lliure de Monjuïc.

Escrita i dirigida per Marta Buchaca, “Litus” ens presenta en forma de situació quotidiana, un retrobament d’amics, germans i amants d’en Litus, que fa uns mesos va morir.

I és senzilla la forma en què es presenta: una escenografia neta, un menjador de casa, immaculat, obert -però alhora reduït- on els actors hauran de jugar amb la distància curta, entre ells mateixos i també amb el públic. Gent jove, amb esperança i vida per endavant, un futur obert, però que carreguen un pes emocional que ha deixat a cadascú aturat en un instant vital. Un pes que intenten obviar però que descarregarà sense pietat sobre tots plegats, de forma inevitable.

En Litus es va suïcidar, ja fa tres mesos. En Toni (Borja Espinosa), el seu germà, reuneix els seus amics, en Marc (David Verdaguer), el seu company de pis Pau (Sergi Torrecilla), el seu company de banda Pepe (Josep Sobrevals) i la seva nòvia Laia (Sara Espígul), perquè en Litus així  ho va deixar escrit.

Una obra que reflecteix i es fusiona amb la vida real, que enllaça perfectament l’humor i la tristor, el dolor i la felicitat, treballant amb les emocions sense por. Un text ben estructurat que trasllada l’espectador a l’escenari emocionalment, i el manté lligat, plantejant la situació, pujant i baixant, donant girs, acció i silencis en els moments justos.

I els actors lidien perfectament amb tot això des d’un punt diferent, des de cada personatge, però realitzant un preciós treball coral. A destacar la desimboltura sobre escena de David Verdaguer, un actor amb gran potencial còmic i tràgic alhora, que aporta frescor a escena (a recordar en el seu paper a “Huis Clos” dirigit per Raimon Molins). També una sorprenent Sara Espígul, d’aparença fràgil físicament però amb una facilitat per treballar des de llocs grans emocionalment. Borja Espinosa sorprèn al terç final amb veritat escènica colpidora, de la que potser manca una mica a la resta de l’obra. Sergi Torrecilla en un paper contingut però sincer. I Josep Sobrevals més discret, però engrescador i en sintonia.

Litus Marta Buchaca Espai Lliure

Copyright: Roser Blanch

Una direcció acurada també per part de Marta Buchaca, una obra de text i actors, sense artificis, amb molta veritat a escena.

Una petita gran obra de teatre que sens dubte hauria d’omplir cada dia l’Espai Lliure, resultat merescut pel treball realitzat per tots ells. Perquè en els temps que corren, endinsar-se en un mateix és l’ordre del dia, essent molt interessant també ser-ne observador extern i deixar-se tocar. Un inici de temporada teatral que no ens podem perdre.


Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Marta Buchaca
Intèrprets: Sara Espígul, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla, David Verdaguer.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies