La Cuadra, sota la direcció de Salvador Távora, neix dintre del panorama escènic d’Espanya a finals de 1971. Des de llavors han tingut molt clara una postura de defensa i exposició de la cultura andalusa com a part principal de la vida quotidiana. El seu llenguatge no és, però, excloent, i a mesura que han passat els anys, Távora ha inclòs altres manifestacions de la cultura mediterrània en un procés d’integració i d’enriquiment cultural.
Memorias de un caballo andaluz, espectacle perfectament coherent en el marc de la seva producció, porta a escena el món de les curses de toros amb la cultura més pròpia d’Andalusia. L’espectacle té com a element central la figura del cavall, dins del marc d’una cursa de toros, amb tots els seus elements, fases de desenvolupament i simbolisme. En paraules del mateix Távora, que és qui millor pot descriure la seva creació: “… hemos intentado acercarnos a la relación estética del caballo andaluz con todo cuanto significa su más popular entorno: su relación con la fiesta del toro. Concretamente con el universo de la corrida reglamentada; con sus tercios, su colorido, sus riesgos, su geometría y también ¿porqué no distinguirlo? con la erótica que se desprende del desarrollo de la fiesta”.
L’espectacle fa un recorregut per una cursa de toros i la relació amb el cavall a partir d’una successió de mostres de la cultura andalusa: des de ball i cant flamenc a la declamació de textos que ajuden a donar significat, passant per elements d’enllaç que uneixen petites coreografies amb escenificacions teatrals sense text. Tots aquests elements s’uneixen en aquesta història, en aquesta mena de somni que busca posar sobre l’escenari les arrels d’una cultura de gran importància.
Copyright: Claude Corval
La proposta de Távora no és fàcil. Treure significat de totes i cada una de les parts que la composen requereix esforç i estar en sintonia amb l’autor. Tot i així, les idees de fons, la deconstrucció d’una cursa de braus, l’exaltació dels valors culturals d’un poble, la crida a la llibertat i al final de l’opressió, es poden trobar en molts dels elements que es mostren, encara que altres resultin més indesxifrables.
L’obra té escenes excel·lents com les protagonitzats per la bailaora Rocío Suárez o les intervencions més teatrals de Nacho Gómez. També destaquen per la força i la bellesa el cant d’Ana Real i la guitarra del mestre Miguel Aragón. Impressiona veure en l’espai reduït de l’escenari el treball del cavall Cascanueces, en un entorn tan allunyat del que seria natural per ell. Són aquestos els elements estrella d’una obra que funciona pitjor en les transicions, en les parts a mig camí entre la coreografia i el teatre sense paraules. Es tracta, però, d’un mal menor que acaba compensat per la força i el sentiment del conjunt.
Memorias de un caballo andaluz no hauria d’espantar a ningú per la seva temàtica. Amb més o menys força, la cultura andalusa impregna les nostres vides i busca reivindicar els seus aspectes més positius. Cal anar amb la ment oberta, és l’única manera que el cor respongui amb emoció davant de l’obra de Távora.
Es pot veure a: Teatre Romea
Text: Salvador Távora
Intèrprets: Jaime de la Puerta (Jinete), Rocío Suárez (Bailaora), Nacho Gomez (Actor-bailarín), Manuel González (Bailaor), José Ángel Salazar (Bailaor), Raquel López (Bailarina), Marisol Sánchez (Bailarina), Ana Real (Cantaora), Caballo Cascanueces
Este año hemos podido disfrutar de una preciosista corrida de toros en Barcelona, durante la Diada y les Festes de la Mercè. Gracias Tavora.