Visitando el zoo de cristal
6Valoració

Es presenta al Teatre Tantarantana de Barcelona el cicle “Complicitats en Xarxa”, per fomentar l’intercanvi entre comunitats autònomes de les experiències teatrals de companyies modestes que probablement no girarien sinó. Dins, doncs, d’aquest cicle de 5 obres, i amb la complicitat de la sala Zircó de la Comunitat Valenciana és on trobem aquesta revisió del clàssic de Tennessee Williams a càrrec de la companyia Saga Produccions. El text està adaptat per Carlos Peris i J. Luis Sáiz, que també dirigeix.

L’argument del Zoo de Cristal (The Glass Menagerie) acompleix tots els requisits del més pur Tennessee Williams. Personatges inadaptats, perdedors, conflictius i desemparats en una constant barreja de somni i realitat, de desastre real i de fantasia.

En aquest cas ens trobem amb una obra semi-biogràfica on Tennessee Williams ens presenta a la família Wingfield. Amanda, la mare (Pilar Martínez), una dona d’una família benestant del sud, vinguda a menys i abandonada pel seu marit alcohòlic, passa els dies rememorant temps millors i amb l’obsessió de trobar un pretendent per a la seva filla que proporcioni un futur amb perspectives més brillants per a la família.

La filla, Laura (Alejandra Mandli), coixa i extremadament tímida, representa la part salvatge de l’ésser humà. No vol saber res de la realitat ni de ningú, i es refugia en la seva petita col·lecció de figuretes de vidre (el Zoo de Cristal del títol) i sentint discos vells que va deixar el pare, que l’allunyen de les complicacions quotidianes i de la seva timidesa patològica.

El fill i germà, en Tom (Josep Manel Casany) és qui realment manté la família, ofegant les seves ambicions d’aventurer i poeta en una petita sabateria que proveu el plat a taula, mentre que a cada nit es desfoga en una fugida d’alcohol.

Quan l’esperat pretendent (Àngel Fígols) per la Laura finalment apareix, mitjançant en Tom, ja que és un company de feina seu, les misèries dels personatges, les il·lusions trencades i els finals es precipiten.

L’escenografia de l’obra és força aconseguida, centrada en el menjador i el porxo de la casa familiar, amb un continu joc de clarobscurs que reforcen la sensació d’angoixa que produeix als personatges (especialment a en Tom, que a més ens fa de mestre de cerimònies durant l’obra) la seva pròpia llar.

Visitando el zoo de cristal Teatre Tantarantana

La música que s’introdueix de tant en tant com per remarcar les escenes, en canvi, no em sembla pas tan encertada. Resulta una mica òbvia i no aporta pas massa…

Els actors en general són solvents I ho fan força bé, amb una interpretació d’estil molt clàssic, jugant molt amb la veu i l’entonació, amb uns resultats força notables. La mare acaba sent tant odiosa i manipuladora com Williams pretenia (i això que teòricament estava inspirada en la seva pròpia mare…) i això diu molt a favor de Pilar Martínez, que fa la seva feina molt bé tot i els embarbussaments que va patir durant la representació, segurament a causa dels nervis.

La part que no m’ha agradat gens, i m’agradaria destacar perquè és fàcilment superable, són detalls que acompanyen l’obra I que t’allunyen una mica del que s’està representant. Per exemple, si se suposa que s’està sopant, i el tema és important en el diàleg, posa alguna cosa als plats, encara que ja entenem que els actors no s’ho hagin de menjar necessàriament. Però veure com es remenen plats buits I es va veure que es menja sense endur-se res a la boca, fa lleig i allunya de la realitat de l’obra. El mateix si dius que està plovent i no ets capaç de posar una gravació de fons que deixi sentir, per exemple, el soroll de la pluja. Per no dir que si un personatge surt d’escena perquè s’ha acabat la seva participació, fa estrany i desconcentra que es quedi en un racó de l’escenari (per petit que sigui el del Tantarantana, podia haver sortir d’escena pel passadís del públic) de cara a la paret. Petites coses, però que si es milloressin farien guanyar en credibilitat l’obra.

Per la resta, sempre és un plaer gaudir d’un gran text com n’és el de Tennessee Williams, especialment si les actuacions respecten la grandesa del mateix.


Es pot veure a: Teatre Tantarantana
Text: Tennessee Williams
Intèrprets: Pilar Martínez, Josep Miquel Casany, Alejandra Mandli, Angel Figols, Miquel Marín.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies