No sempre el més important d’un projecte és el seu creador i guionista, però en el cas de “The Newsroom”, que hi hagi al seu darrera Aaron Sorkin, guanyador d’un Oscar per ‘La red social’ i creador de la multipremiada ”El ala oeste de la Casa Blanca’ (26 Emmy i 2 Globus d’Or) ha estat un dels màxims reclams.
Sorkin, obsessionat amb el món televisiu, tanca així la seva trilogia sobre aquest món. Primer va ser un informatiu esportiu a “Sports Night”, després li va arribar el torn a un programa d’humor a “Studio 60″ i ara ens fa endinsar en el rerefons de l’informatiu estrella d’una cadena per cable de notícies 24 hores, “The Newsroom”, una sèrie que, a partir d’aquest 11 de setembre, teniu l’oportunitat de seguir-la al Canal +.
A “The Newsroom” Sorkin ens condueix de la mà rere les càmeres i ens mostra a la gent que treballa en un informatiu nocturn “News Night”. En el centre de l’atenció està el presentador estrella de l’informatiu, la seva nova productora executiva (qui havia estat parella seva), l’equip de redactors i tècnics i els caps de la cadena. Amb tots ells, entre baralles, moments de topada i d’altres en què l’unió fa la força Sorkin ens mostra una ficció utòpica del que hauria de ser el món del periodisme. Periodistes intrèpids, professionals independents, que es mantenen ferms a la veritat, que no es deixen vèncer per les pressions corporatives o comercials que els impedeixen el seu lliure exercici .
El primer capítol, un gran, increïble i imprescindible capítol, comença amb una pregunta d’una estudiant durant un col·loqui/debat a la Universitat, “Què fa d’Amèrica el millor país del món?”. Tothom espera una resposta on s’acumulin totes les virtuts que fan meravellós aquell gran país. La resposta airada de Will McAvoy (Jeff Daniels), presentador estrella de “News Night” no és cap compendi positiu. “Estats Units lidera el món en tan sol tres coses: el nombre de ciutadans en la presó, el nombre d’adults que creuen que els àngels existeixen i en la despesa militar“, diu des de l’estrada davant la sorpresa del públic. Will McAvoy, que s’ha fet famós per la seva imparcialitat i per explicar les notícies sense emetre cap opinió, acaba d’esclatar i de mostrar com d’insatisfet està de la societat narcotitzada que l’envolta.
A partir d’aquest moment, el cap de la cadena Charlie Skinner (Sam Waterston) decideix incorporar a “News Night” a Mackenzie McHale (Emily Mortimer) com a productora executiva. Ex parella de McAvoy, Mackenzie està decidida a que Will deixi de ser l’home imparcial que no molesta a ningú. “News Night” passarà a explicar les coses com són, sense sotmetre’s a pressions de cap mena i mirant de tractar a l’espectador com un ser pensant, intel·ligent i que mereix saber la veritat.
Amb Mackenzie arriba a “News Night” Jim Harper (John Gallagher Jr.), la seva mà dreta encara que només té 27 anys. Un jove que va quedar marcat per “Tots els homes del president” quan era nen. A banda hi ha els membres de la redacció, uns joves que inicialment no suporten McAvoy, i que de fet la majoria li tenen por. Hi ha la Maggie Jordan (Alison Pill), que va començar com becària i ha estat ascendida a productora associada. Una jove intel·ligent però d’atabalament fàcil per falta d’experiència; Don Keefer (Thomas Sadoski), nòvio de Maggie, un jove productor ambiciós i poc fiable; Neal Sampat (Dev Patel), expert en la recerca a la xarxa, un noi fet a si mateix i que va cobrir els atemptats de Londres amb el seu telèfon mòbil; o Sloan Sabbith (Olivia Munn), l’analista econòmica de la cadena, intel·ligent, de reaccions estranyes però altament vàlida.
A “The newsroom” trobareu humor, notícies reals, la vessant ètica del periodisme, crítica política i els diàlegs ràpids fins al vertigen i plens de referències marca de la casa Sorkin. La sèrie aconsegueix moments sublims i enganxa des del magnífic primer capítol. Una sèrie que no us podeu perdre de cap manera i menys si us apassiona el món del periodisme i de la televisió.
La primera temporada de “The newsroom” compta amb deu capítols que avancen de forma cronològica, encara que amb salts amb el temporals. Cada un d’ells se centra en una notícia real -el vessament de petroli al Golf de Mèxic el juny de 2010, la mort de Bin Laden o la revolta a Egipte son algunes d’elles- amb el que a l’espectador li resulta fàcil implicar-s’hi pel record que li porten notícies ja viscudes. Una mescla de realitat i ficció ben portada, on s’hi combina per una banda el funcionament de l’informatiu i de la redacció amb les relacions personals entre els protagonistes, destacant sobretot la química explosiva entre Will McAvoy i Mackenzie McHale.
Malgrat ser una sèrie que m’ha encantat i amb moments memorables, una ha de realista. Qui busqui un documental real al cent per cent de com és el funcionament en una redacció d’informatius no s’hauria d’apropar a la redacció de “The Newsroom”. Ja he dit abans, Sorkin té una idea utòpica del que hauria de ser el periodisme i és el que mostra un cop i un altre en les seves sèries. Periodistes sense pressions, lluitadors per la veritat, que fan la seva feina amb impediments fàcilment salvables perquè ells, posseïdors de la veritat poden amb tot. Si acceptes això, el punt de ficció utòpica del gran idealista que és Sorkin, “The Newsroom” és apassionant. Apassionant com va ser “Lou Grant” en el seu moment i que va provocar el naixement d’un munt de vocacions periodístiques.
Però també he de ser crítica sobretot en el que respecta a la creació de personatges no en la seva faceta professional sinó en la seva part més personal. Personatges implacables a nivell professional que freguen el ridícul en certes situacions personals, histriònics, histèrics, difícilment creïbles i amb una històries que avancen poc o gens.
Encara que la crítica ha estat dividida i en alguns moments una mica dura amb l’idealista Sorkin, HBO ho ha tingut clar a l’hora de renovar la sèrie per una segona temporada i és que les dades d’audiència han demostrat que la crítica pot dir el que vulgui, que l’espectador veu el que vol. En l’estrena 2,1 milions d’espectadors van seguir el capítol, igualant les dades de “Joc de trons” per exemple, però amb un gran augment respecte a l’estrena de “True Blood”, una altra de les sèrie estrella de la cadena, que va iniciar la seva marxa amb 1,4 milions d’espectadors en 2008. L’adéu a la seva primera temporada va ser davant de 2,3 milions d’espectadors, la millor xifra registrada per la sèrie en aquesta temporada.
“The Newsroom” és una sèrie excel·lent, no perfecte al cent per cent, però qui ho és? Val la pena mirar-se-la del primer a l’últim capítol perquè en qualsevol d’ells hi trobareu alguna perla més petita o més gran que guardareu en el vostre tresor de moments televisius, potser serà una cançó de final de capítol, una frase o un gran discurs de McAvoy, en boca del magistral Jeff Daniels. Us ho perdreu? Jo crec que no està el moment per deixar escapar perles siguin del tipus que siguin.
THE NEWSROOM
Creador: Aaron Sorkin
Guió: Aaron Sorkin
Director: Alan Poul i Greg Mottola
Intèrprets: Jeff Daniels, Emily Mortimer, John Gallagher, Jr., Alison Pill, Thomas Sadoski, Dev Patel, Olivia Munn i Sam Waterston
Música: Thomas Newman
Durada dels capítols: 60 minuts (10 capítols)
Data d'estrena: 24 de juny de 2012
Web Oficial
Envía una resposta