L’Arteria Paral·lel acull fins el dia 23 de setembre, l’espectacle de transformisme d’Ennio Marchetto, una proposta original i sorprenent que deixa molt bon regust de boca.
Ennio Marchetto apareix sobre l’escenari de l’Arteria Paral·lel sense cap artifici sobre l’escenari: un focus, una cortina negra de fons i la seva persona. Res més.
No parla, no canta, i no obstant estic segura que acaba esgotat quan acaba l’hora i escaig de representació. Perquè tota la força de l’actuació està en ell, en la seva cara, els seus moviments i balls, i, sobretot, en les seves disfreses de paper.
El seu és un espectacle de transformisme, amb una tècnica senzilla. Sona música, i a través d’aquesta es va convertint en diferents personatges, mitjançant senzills vestits i ornaments confeccionats amb el paper com a element principal. Actors, músics, professions diverses, personatges històrics, ètnies i tot el que pogueu imaginar passa per l’escenari a través del cos de Marchetto, tot plegat amb la música com a connexió.
Marchetto ho amaneix tot, a més de amb una gran expressivitat facial i corporal, amb un grandíssim sentit de l’humor. La transformació de mòmia egípcia a Cher mentre sóna Strong Enough és impagable. Un espectacle que diverteix i sorprén per la seva originalitat i per l’aplicació més que intel·ligent de recursos mínims. O com si s’és bo, pocs artificis fan falta.
Durant hora i poc veiem astorats com Marchetto passa per centenars de personatges (volia comptar-los, però em vaig descuidar meravellada per l’espectacle) amb gran rapidesa, sense massa sofisticació però amb gran efectivitat. I sempre, amb el sentit de l’humor i el divertimento com a guia.
En aquest sentit, el marc de l’Arteria Paral·lel és ideal pel tipus d’espectacle, ja que la seva distribució tipus cabaret, on pots prendre una copa mentre gaudeixes de l’actuació, ho fa encara més atractiu.
En definitiva, un espetacle totalment recomanable, que diverteix i sorprén, apte per a tots els públics, i que potser no aniries a veure repetidament, però serveix per passar una estona més que agradable, amb un somriure permanent a la boca.
Es pot veure a: Arteria Paral.lel
Intèrprets: Ennio Marchetto

Envía una resposta