Després de participar 6 vegades al Festival de Cannes i rebre l’any passat el Lleó d’Or en reconeixement a tota la seva carrera de la Mostra de Venècia, l’italià Marco Bellochio torna aquest any a participar al festival del seu país per quarta vegada amb “Bella Addormentata”.
Utilitzant com a nexe comú el cas d’Eluana, la dona que va estar en coma durant 17 anys i que en fa 3 va tenir pendent la societat italiana, Bellochio planteja quatre histories amb diferents visions sobre el significat de la vida (o almenys això és el que posa al dossier de premsa).
Quatre histories, la del senador que no vol seguir la disciplina del partit, la de la seva filla que s’enamora a primerissima vista d’un jove amb idees oposades a les seves, la de la jove i guapa suicida i el metge que la cuida, i la de l’actriu que ho abandona tot per cuidar la seva filla en estat vegetatiu i que no vol que el seu fill segueixi els seus pasos. Histories que pel seu desigual desenvolupament i potencialitat no acaben de lligar bé en tot el conjunt.
Hi destaquen les interpretacions de Toni Servillo, Isabelle Huppert i la jove Alba Rohrwacher.
Què passaria en un poble dedicat a l’agricultura i la ramaderia si no arribés la primavera? Si a pesar del pas del temps sempre fos hivern? Si la natura decidís venjar-se dels humans i enlloc de fer-ho amb huracans o grans glaciacions a l’estil del cinema nordamericà ho fes parant el temps?
Aquesta és la premisa argumental en la que es basa “La cinquième saison” dels belgues Jessica Woodworth i Peter Brossens, que destaca per la potencia de les seves imatges i la original forma en la que construeix el relat, si bé en algun moment peca d’esteticista i morosa.
Una de les pel.lícules més esperades d’aquesta Mostra era ‘Thy Womb’, del filipí Brillante Mendoza, que abandona en aquesta ocasió els carrers de Manila i els seus ambients sòrdids per un petit paradís de pobles flotants al sud de Filipines. En un d’ells hi viuen la Shaleha, una dona madura que treballa com a llevadora, i el seu marit Bangas An, que no aconsegueixen tenir fills. Per això decideixen emprendre la búsqueda d’una dona fèrtil perquè ell pugui satisfer el seu major desig.
Una trama argumental molt lleu, que li serveix al director filipí per fer un recorregut pels costums, la cultura i les formes de viure no tant idíliques dels habitants de la zona, en un excel.lent document etnogràfic gràcies a la seva càmera sempre atenta als detalls i a l’absència de sensacionalismes superficials.
Envía una resposta