Reconec que és una qüestió personal, però quan la Mostra de Venècia va anunciar que la pel.lícula que inauguraría aquesta edició seria “The Reluctant Fundamentalist” de Mira Nair, em vaig sentir decepcionat.
La directora india va estar nominada a l’Oscar a la millor pel.lícula estrangera per la seva ópera prima “Salaam Bombay” i va guanyar el Lleó d’Or amb “La boda del Monzón”, però a pesar d’això, el seu cinema mai m’ha interessat massa.
Les seves pel.lícules quasi sempre m’han semblat massa convencionals. Correctes però perfectament oblidables. I alguna cosa semblant podría dir-se de la cinta que ha inaugurat, fora de concurs, la Mostra: una visió molt simplista, plena de llocs comuns i absolutament previsible, de les relacions entre orient i occident a l’era post 11S.
Protagonitzada per Riz Ahmed, Liev Schreiber i Kate Hudson, la historia arrenca amb el segrest d’un ciutadà nordamericà a Lahore I la trobada entre un periodista de la mateixa nacionalitat i un professor universitari paquistaní, exyuppie exitós als Estats Units, per intentar resoldre-ho. A partir d’aquí comença un llarg flashback en el què res del que passa sorprèn.
La competició pel Lleó d’Or d’aquesta 69ª edició ha començat amb ‘Izmena’ del rus Kiril Serebrennikov, un intent fallit de drama sofisticat sobre les relacions de parella que es queda simplement en retorçat pel rocambolesc del seu argument, les seves elipsis i els seus rebuscats enquadraments i angles de càmera. Una historia d’infidelitats, gelos i venjança en la que, després d’un inici suggerent, per culpa de la fredor artificiosa de l’estil del seu director les passions més que desfermar-se es congelen.
Després de triomfar al 2008 amb ‘Tokyo Sonata’ a la Quincena de Realitzadors de Cannes i des d’allà a mig món, el japonés Kiyoshi Kurosawa (res a veure amb Akira), s’ha passat a la televisió. A la direcció de ‘Shokuzai’ (Penitencia), una serie de cinc capítols que després de triomfar a principis d’any a la televisió nipona, estrena mundialment un nou muntatge de 270 minuts fora de concurs a la Mostra de Venecia.
La serie comença amb l’assassinat d’una nena per un desconegut, mentre estava jugant amb les seves amigues. La seva mare acusa a les noies de no haver fet tot el posible per descubrir l’assassí i les maleeix a no ser que trobin el culpable o facin una penitencia que ella decidirá. Afortunadament, la serie no tracta ni sobre les pesquises policials per descubrir la identitat de l’assassí ni tampoc hi ha cap fantasma reclamant venjança.
‘Shokuzai’ es centra en el trauma que pateixen aquestes companyes de joc de l’assassinada, 15 anys més tard. Es tracta d’un drama de personatge amb bon pols narratiu, amb alguns elements fantàstics i un estil directe i per moments una mica obvi. Llàstima que al climax final tot prengui un aire melodramàtic, amb recursos de fulletó on es força en excés la casualitat.
Envía una resposta