Headhunters
8Valoració

Serà el fred o l’estil de vida més confinat però els escriptors nòrdics han sabut atrapar com ningú al públic amb els seus thrillers truculents, trepidants, inquietants i ben construïts. Un dels màxims exponents d’aquesta literatura és Jo Nesbo, autor entre moltes altres d’aquesta “Headhunters” (2008) que arriba ara al cinema.

Els laberints de mentides, girs en la trama, les traïcions i les confrontacions entre personatges complexes són les claus que atrapen de les histories de Nesbo. I aquests punts han estat molt ben adaptats a la gran pantalla pel guió a càrrec de Lars Gudmestad i Ulf Ryberg, construint un thriller astut que aconsegueix captar l’atenció de l’espectador, mantenir-lo enganxat fins al final i anar-lo sorprenent pel camí. Un camí en què les giragonses estan prou ben construïdes com perquè sorgeixin efecte però sense que l’espectador es perdi en la trama en cap moment.

En Roger és un caça talents dedicat a buscar els millors directius pels processos de selecció de grans empreses. Però també es dedica a robar obres d’art per poder mantenir el seu alt tren de vida i complir les expectatives de la seva dona Diana, una exitosa galerista. Durant la inauguració d’una exposició, ella li presenta a Clas Greve, un brillant directiu en una empresa de comunicacions que busca feina i hereu d’una valuosa pintura de Rubens. Roger veurà en ell la oportunitat de triomfar definitivament en les dues facetes de la seva vida.

Aksel Hennie a "Headhunters"

La posada en escena de Morten Tyldum tampoc renuncia a reptar l’espectador, recorrent al desagradable, la violència , l’humor negre i el cinisme quan vol. Així compensa uns extrems amb els altres i fa que el conjunt passi molt lleuger.

Però ‘Headhunters’ és també la desconstrucció d’un personatge que sembla tenir-ho tot però a qui l’ambició el porta a un descens als inferns reflex del buit de valors de tota una societat i les seves absurdes vares de mesurar l’èxit (especialment per l’ego masculí i les seves inseguretats en un món exageradament capitalista).

La situació que planteja la pel.lícula va desembocant cada cop més cap al més complicat encara, però els actors aconsegueixen fer-la suficientment creïble. Aksel Hennie guanya la lluita perquè el seu inicialment repel·lent Roger acabi guanyant-se l’empatia del públic amb la seva acumulació de desgracia rera desgracia i el seu descobriment de recursos per superar-les que ni ell sospitava posseir. El seu somni materialitzat i convertit en malson és Nikolaj Coster-Waldau, una vegada més tant atractiu i alhora temible com el seu Jaime Lannister de ‘Juego de Tronos’.

Headhunters” és un thriller que a ningú li estranyaria que vingués signat per Tarantino o els germans Coen. Ara potser només queda esperar quan es triga a fer-ne una readaptació que poca falta li fa.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X