Posar en marxa una nova entrega de la franquícia Bourne sense el Bourne ni, per suposat, en Matt Damon era un repte complicat. L’actor es va acomiadar en l’anterior entrega i el guionista Tony Gilroy havia de trobar un gir de guió adient per crear noves aventures en el mateix univers. “El legado de Bourne” aconsegueix l’objectiu de reiniciar la franquícia i, a més, ho fa d’una manera força intel·ligent.
Els esdeveniments de L’ultimátum de Bourne donaven per tancat el projecte Treadstone però deixant obert el destí de l’agent Jason Bourne. La nova pel·lícula de la saga s’aprofita d’aquests esdeveniments per transcórrer parcialment en paral·lel i dedicar l’atenció a un altre dels projectes secrets de la intel·ligència nord-americana. La possibilitat de que aquest nou projecte surti a la llum obliga als responsables a tancar-lo acabant amb tots els seus efectius. Però l’agent Aaron Cross (Jeremy Renner) escapa i inicia una carrera contra el rellotge per salvar la seva vida.
Tony Gilroy asumeix en aquesta entrega les tasques de direcció signant també el guió com en les anteriors entregues. Gilroy dirigeix la pel·lícula cap a una acció més espectacular, diferent del que feia Paul Greengrass a les anteriors (una mirada més documental a accions que no són realistes), apropant-la a Misión Imposible o altres productes d’acció més contemporanis i amb bona acollida a taquilla. El director, ja sigui per pròpia decisió o per impossibilitat de seguir l’estètica Greengrass, opta per un canvi que, sincerament, no afecta negativament a la pel·lícula. El legado de Bourne es nota diferent però donat que tot ho és, que ja no tenim a Bourne i sí a Aaron Cross, el canvi és fins i tot positiu.
Com a les anteriors pel·lícules, aquesta entrega també compta amb persecucions (amb moto i sobre les teulades d’una ciutat), ‘rendez-vous’ en llocs estranys que es converteixen en una competició per veure qui és més llest, canvis d’imatge de la noia protagonista i sagnants baralles cos a cos. El checklist d’elements que ha de contenir una pel·lícula de Bourne es completa en aquesta sense problemes i l’espectador té la sensació d’estar a casa, en un territori que, encara que ens provoqui sensacions de ‘déjà vu’, és el suficientment emocionant com per a que seguim interessats.
I en això té molt a dir un guió que en la seva primera meitat està molt ben construït. Una narració en paral·lel uneix esdeveniments de la tercera entrega, intrigues de despatx i, per últim, l’acció desenfrenada protagonitzada per Aaron Cross. Gilroy construeix un guió que funciona bé, que dona vida a una nova franquícia dintre del mateix univers de manera intel·ligent, que introdueix un nou tipus d’agent (amb sentits i capacitats físiques augmentades químicament) i tot amb el mateix to de les anteriors.
Un últim apartat que cal destacar és el repartiment, que aconsegueix fer-nos oblidar que ja no tindrem a Matt Damon. Per començar Jeremy Renner composa un agent més encertat que Damon, més fort, més àgil, amb un físic capaç de fer més creïble els seus moviments i les accions més impossibles.Tot i que Renner no seria l’actor més expressiu de Hollywood, sí que em sembla capaç de composar un personatge que genera més empatia en els espectadors, més simpàtic i vulnerable. Rachel Weisz és la companya d’aventures de Renner, una científica involucrada en el programa de millora dels agents, que també veurà perillar la seva vida i haurà de fer costat a Aaron Cross. Els dos formen una parella amb química i amb facilitat per funcionar en les escenes d’acció; amb uns diàlegs interessants, que intenten fugir del més típic, Renner i Weisz constitueixen una sorpresa i porten el pes de la pel·lícula sense problemes. Davant seu, l’enemic, encapçalat per Edward Norton, que interpreta a un buròcrata que tot ho controla i tot ho sap i composa un dolent convincent i que fa por perquè creu en la seva feina i ho donarà tot per portar-la a terme.
El legado de Bourne és una proposta d’acció a la que no se li poden posar massa problemes. L’únic podria ser un final massa obert que evidencia la intenció d’allargar la franquícia però que pot deixar a l’espectador una mica insatisfet. A banda d’això, un bon guió, innombrables escenes d’acció i actuacions a l’alçada d’un producte que reinicia la franquícia i la impulsa cap a un futur ple de possibilitats.
Envía una resposta