Tu digues que l'estimes
8Valoració

Al Teatre Gaudí, Ivan Campillo llueix obra i text amb un elenc excel·lent, ben a aprop d’un públic entregat a una comèdia que garanteix la rialla

El Carles i l’Anna passen un mal moment en la seva relació de parella. D’altra banda, l’Eva, la millor amiga de l’Anna, és a punt de casar-se amb el Santi, el millor amic del Carles. I, amb tot això, apareix el Toni un jove atractiu que engegarà tot un joc de desitjos i moviments que posarà en qüestió l’amor i l’interès.

D’una manera divertida el matrimoni, l’amor, l’engany i la necessitat es van succeint en un ambient quotidià. Els desitjos topen amb els malentesos per acabar donant la volta sencera. Què fer quan l’amor s’acaba? Què fer si descobreixes que la teva parella t’enganya? Què fer si només t’estimes la teva parella perquè la necessites? Totes aquestes preguntes serveixen per mantenir en marxa l’engranatge de les relacions. Davant qualsevol problema hi ha una solució. Perquè al final tot torna al seu lloc. Davant el dubte, tu digues que l’estimes… gairebé sempre funciona. Sense massa pretensions però amb una estructura que permet moltes lectures, les trames se succeïxen i s’entrelliguen d’una manera hàbil i conseqüent.

Ivan Campillo, autor, director i un dels protagonistes dibuixa una obra que entrelliga comèdia i vodevil. On la música hi juga un paper dinàmic i de transició creant moments d’èxtasi i emocions que unifiquen tot el pati de butaques. Clàssics musicals fàcilment reconeixibles on coreografia i teatre gestual se citen per descansar de la paraula. Acurada i destacada posada en escena en un espai cèntric que obliga els actors a un ball constant de posicions. Això dóna un ritme que permet l’espectador riure, somriure i prendre aire. El text crea expectatives i sorpreses d’una manera hilarant però propera. Tots els personatges disposen d’unes rèpliques enginyoses però hi destaquen, pel tarannà del personatge i pel seu exquisit treball, Sílvia Forn ( Eva) i Ramon Godino (Carles). Moments extravagants però tangibles, esperpèntics però comprensibles. Tot un regal per a les nostres ànimes.

Tu digues que l'estimes Teatre Gaudí

Tu digues que l’estimes apareix com un buf d’aire fresc en un estiu càlid, per la temperatura, i calent, per les decisions dels elements que ens governen. Això no arregla la situació. Cert. Però d’alguna manera apareix com una resposta enèrgica. Al teatre no paren de sorgir idees per mostrar-nos el costat més còmic de la vida. Aquesta és la gran habilitat de l’obra. Riure i reflexionar sobre el que ens fa moure esdevé un exercici saludable i autocrític. Amb tot, és a les mans de cadascú entendre fins a on vol. El mateix que la situació econòmica. Tot i que, trobar-hi quelcom divertit en això pugui semblar un exercici de cinisme paranoide (si no ho dic rebento). Esperem que, malgrat les dificultats, el teatre continuí com a una eina de reflexió, de protesta i d’entreteniment. L’enginy i professionalitat d’aquesta proposta mereix la nostra atenció. Per a passar una bona estona i desfogar-nos a base de rialles continuades. I per gaudir d’un treball ben fet i de qualitat.


Es pot veure a: Teatre Gaudí
Text: Ivan Campillo
Intèrprets: Ivan Campillo, Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho, Joan Sureda, Pep Antón Muñoz (veu en off).

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies