Calderón de la Barca, 1655; un acte sacramental; Calixto Bieito i Carles Santos; espanyol i alemany. Un còctel que genera curiositat. La ment ben oberta i ganes de ser sorprès. El 20 i 21 de juliol, en dues funcions úniques en el marc del Festival Grec 2012, es presenta “El gran teatro del mundo”, dirigit per Calixto Bieito.
Cada vegada és més difícil aconseguir veure obres dirigides per Calixto Bieito per les nostres contrades, antiga residència del mateix. I més que costarà, segur, donat el cop fatal que s’està donant a la cultura per part de les autoritats polítiques. Un dels remeis: buscar refugi en altres llocs, on es valori que la cultura és part de l’evolució de la civilització i que és necessària per a l’ésser humà.
En els temps què vivim, res millor que veure cruament el món com un teatre. I això és precisament el que proposa aquesta obra. El món en forma de fèmina, oberta de cames, donant a llum l’home-fang per ordre del gran Autor. Un part difícil, i tot per jugar i fer comèdia. Éssers: agafeu els vostres atributs segons el paper que representareu en aquesta obra que és la vostra vida i gestioneu-los el millor possible!… al final de la vida, el taüt no perdona. Bufetades al públic. Emocionals, visuals i intel·lectuals.
Amb versió i adaptació de Marc Rosich i Josef Mackert, composició musical de Carles Santos i dirigida per Calixto Bieito, l’obra de Calderón és posada en escena amb una proposta de cantata experimental contemporània, on brilla el saber arriscar. Nascuda al Theater Freiburg alemany, la producció és sobrecollidora. Els actors, alguns d’ells cantants lírics i la majoria d’origen alemany, realitzen un treball d’entrega total. Cap al públic i cap a ells mateixos.
Copyright: M Korbel
Senzillesa i complexitat alhora. Escenogràficament, musicalment, llumínicament, perfectament condensats els conceptes bàsics de l’obra en escena. Sang i fetge sense temor. La crua realitat: uns personatges (que no busquen autor…) que neixen, viuen i moren després de viure el que se suposa que és una existència el més real possible. I sense aplicar moralitats, simplement mostrant-ho, ens veiem a nosaltres mateixos en escena. El polític-rei egocèntric que no vol baixar del seu escó de poder, el ric que creu que tot es pot comprar amb diners, la bellesa que frueix d’allò que no vol saber que caducarà, el pobre que no té res i només rep el menyspreu dels demés, el llaurador que renega per la feina, la devota que dedica el seu jo a ser salvada i no veu més enllà… Bufetades, bufetades, bufetades… que haurien de rebre també molts espectadors no presents a la sala. Un gran espectacle, que desborda conceptualització i que demana activació cerebral. Teatre entès com un repte per a l’espectador.
Es pot veure a: Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver
Text: Pedro Calderón de la Barca
Intèrprets: Xavier Sabata, Claudia Schneider, Víctor Calero, Iris Melamed, Jana Havranová, Nicole Reitzenstein, Konrad Singer, Lena Drieschner i Víctor Najas.
Envía una resposta