Lobos de Arga és una comèdia de terror ambientada en una remota aldea de Galícia i amb homes llop pel mig. Aquesta breu presentació genera, d’una banda, certa curiositat però sens dubte també espanta. Juan Martínez Moreno, director i guionista, ha buscat recuperar el cinema de monstres més clàssic servint-se de l’humor per evitar prendre’s la història massa seriosament, i utilitzant efectes especials basats en el maquillatge i les pròtesis de làtex a l’hora de crear els monstres.
Tomás és un escriptor que està passant per un bloqueig creatiu i decideix viatjar al seu poble natal per rebre un homenatge. En arribar a una aldea perduda a l’interior de Galícia es veurà atrapat en una estranya llegenda que uneix a la seva família amb els licantrops.
Unir dos gèneres de manera conscient té les seves complicacions: l’equilibri perfecte és impossible i el guió habitualment acaba apropant-se més a un que a l’altre. En el cas de Lobos de Arga la comèdia guanya terreny al terror, amb diàlegs divertits i escenes gore que inevitablement resulten còmiques. El guió, sense sorpreses, està ben construït, els personatges dibuixats de manera suficient pel tipus de producció que es tracta i la història evoluciona amb ritme, manté l’atenció i no avorreix. La comèdia funciona en moltes de les escenes i té moments realment divertits (com l’escena del dit o la intervenció dels guàrdies civils) i d’altres que no acaben de passar d’un lleuger somriure. El terror és l’element més fluix de la pel·lícula i és que en cap moment fa por el que veiem a la pantalla.
Entre les virtuts de la pel·lícula cal tenir en compte un repartiment entregat i amb molta complicitat, encapçalat per uns Gorka Ochoa, Carlos Areces i Secun de la Rosa que creuen en el producte sense importar-los que la proposta sigui surrealista. La resta del repartiment, amb gent com Manuel Manquiña o Mabel Ribera, entén a la perfecció el to de la història i també juga a favor.
Lobos de Arga és una comèdia entretinguda i decent que evidentment no passarà a la història del cinema però que té moments divertits i no resulta ridícula. En definitiva, una producció fantàstica ideal per una d’aquestes tardes d’estiu.
Envía una resposta