Amb uns 20 minuts de retard, amb un sobri vestit blau marí obert a l’esquena, Regina Spektor va pujar a l’escenari de la sala Razzmatazz 1. És petita i té aspecte de fràgil, sobretot comparada amb l’enorme piano negre col·locat al mig de l’escenari. Però llavors, va i canta.

Amb un magnífic somriure i pinta entre dolça, tímida i despistada, la Regina es fica de seguida el públic a la butxaca. Només començar es marca un “Ain’t No Cover” a capella, només marcant el ritme amb els dits sobre el propi micròfon, que demostra que pot ser petita físicament, però que és un tros d’artista i amb una veu espectacular.

En aquest nou àlbum, la Regina ha deixat d’abusar del seu virtuosisme vocal (també coneguts com els “gorgoritos”), i ho ha fet també al seu directe, demostrant que té una veu magnífica i peculiar, però que no cal abusar de les fil·ligranes per demostrar-ho i fer una bona tasca (pren nota, Lourdes de Russian Red).

Tot seguit, i ara ha sí amb el seu inseparable piano, la Spektor ens ha obsequiat amb “The Calculation”. Després “On the Radio” i “Small Town Moon” per anal caldejant l’ambient. Els fans de la Regina Spektor ho són força incondicionalment, i ella ha desplegat tota la seva simpatia explicant que s’havia enamorat d’Espanya, i especialment de Barcelona, la primera vegada que va venir, i que quan va tornar a casa seva, a Nova York, es va fer la ferma promesa d’aprendre castellà i català. No va acomplir aquesta promesa (tot i que ens va regalar algunes frases en català), però la feia molt feliç tornar a estar a casa nostra. Aquestes declaracions van ser rebudes entre aplaudiments i efusives propostes de matrimoni per part del públic.

Blue Lips”, “Patron Saint” i “How” van calmar una mica els ànims, per tornar-nos a enamorar d’ella sentint “All the Rowboats” (el tema que ha estat presentat com a senzill del seu nou disc, What we saw from the cheap seats) i la meravellosa “Eet”, que encara avui ressona al meu cap.

Cap a la meitat del show, va fer pujar a l’escenari a Jack Dishel, més conegut com Only Son (i abans més conegut com la guitarra dels Moldy Peaches) per cantar una cançó suau i petita que tenen perfectament acoplada per a les seves dues veus i que es diu “Call Them Brothers”.

Regina Spektor a la Sala Razzmatazz

Seguint amb el clima creat, ens va delectar amb la joia russa “The Prayer of François Villon (Molitva)” en solitari al piano (la banda que l’acompanyava a la resta de show era un teclat, una bateria i un violoncel). D’aquí en endavant, tot va anar in crescendo d’energia, però encara alternant cançons intimistes com “Firewood” i cançons més pop, més joganeres com “Ne me quitte pas” o “Oh Marcello”.

La traca final amb les més conegudes del seu repertori (“Us”, “Fidelity” i “Samson”) no va decebre ningú. Pel meu gust, el concert va ser una mica just de temps, però suposo que això sempre em passa quan he tingut una bona estona i he vist una bona feina, com la que havia fet la Regina.



Setlist:
1. Ain’t No Cover
2. The Calculation
3. On the Radio
4. Small Town Moon
5. Blue Lips
6. Patron Saint
7. How
8. All the Rowboats
9. Eet
10. Call Them Brothers (amb Only Son)
11. The Prayer of François Villon (Molitva)
12. Dance Anthem of the 80’s
13. Better
14. Don’t Leave Me (Ne Me Quitte Pas)
15. Firewood
16. Oh Marcello
17. Ballad of a Politician
18. Sailor Song
19. Open
20. The Party

Bis:
21. Us
22. Fidelity
23. Samson

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada