Pallarina, poeta i puta
8Valoració

Ser dona, passar la frontera dels cinquanta, i dubtar sobre la teva veritable identitat. Paraules tamisades amb poesia, moviment i crítica àcida. A partir del text “Carn Avall” de Dolors Miquel, Magda Puyo i Mar Gómez creen un espai sense censura, un experiment que esdevé “Pallarina, Poeta i Puta” a La Seca Espai Brossa en el context d’aquest Grec 2012.

Només arribar a la sala, sorprèn una escenografia peculiar, un espai diàfan, blancor i el públic molt pròxim a l’escenari. I tot són sorpreses si un es deixa anar i gaudeix de cada instant. En escena apareixen tres personatges, que es mostren físicament, tres dones preparades per a ser disseccionades en públic. Una poetessa (Tilda Espluga) en el cim de la seva carrera i alhora en crisi, que s’ho jugaria tot per provar els seus límits. Una política (Pep Jové) que exerceix d’amagat la prostitució. Una arqueòloga (Daniela Feixas) amb ànima de ballarina que vol canviar el seu rol social per ser dona de la neteja.

A partir d’aquests personatges, jugant amb les paraules, des de la poesia més evocadora, a les paraules més vulgars, el moviment corporal i la teatralitat, es genera un ambient captivador, estranyament pròxim, i recognoscible. Una història de dones obertes en canal, que ensenyen el millor i sobretot el pitjor d’elles mateixes sense cap pudor. I això enganxa. I ningú queda lliure de menció. La crítica social, cultural i política arriba a tots els estaments.

Tilda Espluga ens fa gaudir d’una interpretació rica en matisos, potent i torbadora, en mans de la poetessa que explora el seu jo i alhora la relació de poder amo-serventa. Pep Jové molt divertit en la seva transformació en fèmina, una política de dretes que vol arribar al cim del poder, però es resisteix a deixar el baix fons de la prostitució (senzilla però punyent la seva caracterització, que segur recordarà a molts a la consellera alemanya Merkel). I Daniela Feixas, la més delicada potser, l’arqueòloga acompanyada de la calavera hamletiana, en busca del seu nou ésser, la dona de la neteja que combat enèrgicament els àcars de la pols, i els omple de vida alhora, escoltant-los interpretar sonates conegudes.

Pallarina, poeta i puta La Seca Espai Brossa

Un regal sorprenent, una proposta arriscada i molt ben resolta. Magda Puyo dirigeix els actors amb propostes clares i interessants. Menció per l’espai, molt aconseguit i ben usat, junt amb la llum i la sonorització. Petits detalls que arrodoneixen l’espectacle. Una mica d’ironia i crítica ben amanida que ve de gust consumir, en els dies que vivim.


Es pot veure a: La Seca. Espai Brossa.
Text: Dolors Miquel
Intèrprets: Daniela Feixas, Pep Jové i Tilda Espluga

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies