Preparats, llestos, acció…”Polseres” a rodatge!!

8 de 9 a l'especial Polseres vermelles

Igual és cosa del destí o una casualitat com hi ha tantes en el món o només coses d’aprofitar el moment de millor promoció, però el mateix dia que els “Polseres vermelles” arriben en castellà al prime time d’Antena 3, s’inicia el rodatge de la tant esperada segona temporada.

Ben segur que ja coneixeu “Polseres vermelles”, basada en l’experiència personal d’Albert Espinosa i dirigida per Pau Espinosa va ser un dels grans encerts de TV3 de la passada tardor. . La sèrie va fer commoure a l’audiència, generant un fenomen fan espectacular. Premiada al mejor guió del Festival Seoul International Drama Awards, va commoure al mateix Steven Spielberg que n’ha comprat els drets per fer-ne l’adaptació nord-americana. El pilot de “The red band society” el presentarà a l’octubre, conjuntament amb Marta Kauffman, als anunciants nord-americants.

Avui, dia 9, a les 22.30, Antena 3 farà conèixer a l’estat Espanyol al Lleó, al Jordi, a l’Ignasi, al Toni, al Roc i a la Cristina. Emesa en castellà, però també en català gràcies al dual, la sèrie es podrà veure després per internet i amb repetició de capítols a partir del dia 16 en el canal Nova. La sèrie també s’ha venut entre altres a televisions del Canadà -s’emet al canal llatí en català i amb subtítols en castellà-, Finlàndia i Mèxic.

I avui mateix els Polseres, ja una mica més crescuts, inicien amb ganes el rodatge de la segona temporada. L’inici del rodatge però no serà el moment de la retrobada dels “polseres”, que des de fa una setmana tornen a conviure -com ja fan fer-ho durant el rodatge de la primera- en una casa de colònies per preparar els seus personatges. La lectura de guions i la interiorització dels papers ocupen una bona part del dia. En la segona temporada, els “polseres” han crescut, deixen enrere la infància i s’endinsen en el complicat món de l’adolescència.

“La primera part de “Polseres” se centra en la infància. Ara volia explicar una altra etapa. Quan deixes de ser nen i segueixes a l’hospital et passen a la planta dels adults. No hi ha plantes per a adolescents, als hospitals”, explica Albert Espinosa, el creador de la sèrie, que recorda que la història està basada en la seva pròpia lluita contra el càncer, que el va tenir ingressat als hospitals dels 14 als 24 anys. “I l’època més dura és la que et fas gran, quan als problemes de l’adolescència li afegeixes la malaltia, que fa que ho visquis tot d’una manera diferent”.

En la segona temporada de “Polseres vermelles”, Espinosa fa tàndem novament amb Pau Freixas, que a més del director s’ha convertit en una de les persones en qui més confien els protagonistes, pendent més enllà del set del rodatge de com han viscut l’èxit de la primera temporada, de com estan les seves vides personals i d’explicar-los quina és l’essència de l’ofici.

“El tipus d’actor que són l’hem cuidat molt, perquè entenem aquesta feina com un viatge emocional i romàntic i això crec que els hi hem traspassat. El que és important no és la fama o l’èxit, sinó treballar de manera honesta i sincera i esperar que això connecti amb la gent”, comenta Freixas.

Tant Espinosa com Freixas apunten que en la segona part de la sèrie el que els passa als personatges en el terreny interior guanya pes. Per afrontar la nova etapa, tots els “polseres” assagen amb l’ajuda de dues “coach”, que noten que els nois són més grans. Tenen consciència del treball de l’actor i ganes d’anar al fons dels seus personatges.

Àlex Monner, a qui en aquest temps entre temporada i temporada s’ha pogut veure també en films com “[•REC]³ Génesis” o “Els nens salvatges”, sent també que tant ell com el Lleó són més madurs. “Al Lleó li canviarà una mica la visió de les coses perquè d’alguna forma la relació entre els “polseres” s’ha modificat, però hi ha un Lleó més fort ara que en la primera part i continua sent un tio carismàtic i amb caràcter, que sap com lluitar”, assegura.

També l’Igor Szapakowski, el Jordi a la sèrie; la Joana Vilapuig, la Cristina; el Nil Cardoner, el Roc; el Marc Balaguer, el Toni, i la Mireia Vilapuig, l’Àlex, proven de preparar-se a fons per donar-ho tot a partir de dilluns, plenament conscients que en el seu paper representen persones que passen per un moment difícil.

“Tinc moltes ganes de començar a rodar, però també em fa una mica de por, perquè ara hi ha escenes més complicades i per exemple hauré de ballar i m’he de posar les piles amb això”, explica la Joana Vilapuig.

El Nil Cardoner, que riu quan se li comenta que finalment el Roc no passarà immòbil una bona part de la sèrie, diu que davant la nova entrega “estava una mica espantat, perquè ara es tracten els temes més a fons, però la retrobada dels “polseres” a la casa ha estat molt xula”.

Els “polseres” passen els dies treballant intensament a la casa, i també compartint la convivència com el grup d’amics en què s’han convertit fora de la pantalla. “En aquest temps que no rodàvem hem quedat moltes vegades per veure’ns i anar a prendre alguna cosa o donar una volta”, explica Marc Balaguer.

El temps que els sobra després de l’assaig el passen com els joves de la seva edat, jugant, capbussant-se a la piscina o tocant la guitarra. “La toquem tots, però potser el que més toca és l’Àlex”, diu Balaguer.“Normalment improviso, però sóc molt fan de Pink Floyd”, diu Monner.

En aquest especial<< AnteriorSegüent >>