Vetusta Morla van passar pel Poble Espanyol dins de la gira de presentació (tot i que ja ho havien fet durant dos dies al febrer al Palau de la Música) del seu segon treball, “Mapas”, més sofisticat i menys immediat que el primer, però mantenint un estil molt característic. I el seu directe, segueix sent dels millors d’aquest país.
A les 21h. Eladio y los Seres Queridos van precedir, durant 45 minuts, l’actuació de Vetusta Morla. El so no feia justícia a la veu d’Eladio durant els primers temes, però va anar millorant mentre s’anava enfosquint el cel i per fi la temperatura baixava una miqueta, no massa, però prou per donar-nos un respir. Actuació amb ganes i força dels de Vigo, que van tancar amb una curiosa versió del “Forever Young” dels Alphaville.
I a les 22:15, apareixien els Vetusta Morla sobre l’escenari del Poble Espanyol, obrint el concert amb “Los días raros”, una cançó que comença suau i petita i que va pujant en un in crescendo que quasi s’ha convertit una mica en marca de la casa en el cas dels “vetustos”. Les cançons tenen unes pujades que les fan majestuoses, sinfòniques, i probablement això, juntament amb les lletres (amb frases algunes interessants i lapidàries i altres extravagants i misterioses), siguin els responsables que als concerts de Vetusta Morla es pateixi una mica l’efecte karaoke, és a dir, que la gent no deixa de cantar ni un moment.
Segueixen amb “Boca en Tierra” i “Cenas Ajenas”. La magnífica sonoritat del Poble Espanyol i, ara ja sí, plena nit sobre Barcelona, ajuden a que la gent cada cop es trobi més còmoda.“Copenhague” i “Un día en el mundo”, les dues del primer disc, caldegen totalment l’ambient i fan que la gent canti a ple pulmó ja sense fre.
Per “Baldosas Amarillas” Pucho, el cantant, reclama la presència a l’escenari de Eladio, fent una gran combinació entre la veuorra d’Eladio i la veu tan especial i aguda de Pucho.
“Maldita dulzura”, una de les meves preferides del segon disc, juntament amb la que ha obert el concert, sona excel·lent també en directe. Pucho, el cantant dels de Tres Cantos, té una afinació i un domini de la veu exquisits, però no obstant es curiós veure els seus moviments estrambòtics a vegades a l’escenari, com si no tingués en absolut cap sentit del ritme. Tot i amb això ha millorat molt la seva estàtica i timidesa dels primers concerts que els vaig veure, i és molt més capaç ara. A destacar el seu català espectacularment pronunciat. Cada dia millora, o potser li escriuen millor la fonètica 🙂
“Valiente” puja l’energia guitarrera per a preparar-nos per a la festa que és en viu “Sharabbey Road” que al concerts de la primera gira era la cançó que tancava i que ara han introduït al mig del repertori, amb l’efecte de pujar d’immediat el nivell eufòric de la parròquia.
A partir d’aquí tot va anar pujant de to i intensitat (excepte el moment calmat d’”Iglús”), reivindicant potser més les guitarres (a la visita al Palau van destacar més, seguraments seduits pel lloc, els temes més acústics) i el rock.
Energia, passió i moltes ganes que van demostrar fins als dos temes finals “Sálvese quien pueda” i “La cuadratura del círculo”. Un show magnífic, un directe esplèndid i una molt bona feina en general.
Un concert de Vetusta Morla és sempre un plaer. El que els fa grans són ja tantes coses…
Setlist
1. Los días raros
2. Boca en la tierra
3. Cenas ajenas
4. Copenhague
5. Un día en el mundo
6. Baldosas Amarillas (amb Eladio)
7. Maldita dulzura
8. Valiente
9. Sharabbey Road
10. Canción de vuelta
11. Autocrítica
12. Rey Sol
13. Mapas
14. El hombre del saco
15. Iglús
16. Lo que te hace grande
17. Sálvese quien pueda
18. La cuadratura del círculo
Envía una resposta