El Enigma del Cuervo
4Valoració

Edgar Allan Poe s’enfronta a la seva obra a “El Enigma del Cuervo” (The Raven). Aquesta és premissa de la nova pel·lícula de John McTeigue i, tot i l’atractiu de la proposta del film, es queda en un punt mort entre la transcendència de “V de Vendetta” i l’entreteniment cafre de “Ninja Assassin“.

El Enigma del Cuervo és un bon exemple per il·lustrar que una bona idea (magnífica, diria jo) no sempre desemboca en un bon producte final, ja que la sensació imperant des del principi és que els engranatges d’aquest film no estan del tot ben engrassats. No em malinterpreteu, m’agraden aquest tipus de propostes de ficció lliure que parteixen d’un succés real, però la pobra feina d’elaboració a l’hora de construir un relat sobre el misteri dels darrers dies de vida de l’escriptor nord-americà condemna tota la pel·lícula i, ja que l’aposta no és pel suspens de vella escola, es troba a faltar un punt més de bogeria i una aposta més descarada i desacomplexada per l’acció i l’entreteniment que caracteritzen l’estil de McTeigue, especialment matusser tant en la direcció com en el muntatge.

El enigma del cuervo James McTeigue John Cusack

Per on coixeja, però, El Enigma del Cuervo? Doncs per les pinzellades de traç gruixut amb les que el director defineix el personatge de Poe (malgrat l’entrega inqüestionable de John Cusack per donar vida al personatge), per la història d’amor mal encaixada i per l’exhibició de coneixement superficial de l’obra de l’escriptor; però sobretot degut a una trama que avança a batzacades, intentant construir un misteri que neix i mor amb l’aparició d’un nou cas sense embastar un suspens global, fins al punt que al final ni tan sols importa la identitat de l’assassí.

Edgar Allan Poe va morir als carrers de Baltimore, vestit amb una roba que no era seva, balbucejant el nom de Reynolds (el protagonista del seu relat La Narración de Arthur Gordon Pym) i acomiadant-se amb la frase “que Déu s’apiadi de la meva pobra ànima”. El misteri de la seva mort és un epíleg a l’alçada de la foscor inherent tant a l’individu com a la seva obra i, probablement, la pel·lícula sobre aquest desenllaç demanava  alguna cosa més complexa que una simple resposta inventada.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies