Zombis, zombis i més zombis. Víctor Blázquez, confés amant de la lectura de ficció i l’escriptura en general des de ven infant, no ha volgut perdre’s l’oportunitat de fer la seva aportació al gènere amb El Cuarto Jinete, la seva primera obra de ficció. Una novel·la de 335 pàgines editada per Dolmen i que podreu trobar dins de la coneguda línia “Z”, dedicada al món dels morts d’ultratomba.
El Cuarto Jinete ens presenta Castle Hill, un petit poble americà on tothom es coneix i es dona un cop de mà. Tot transcorre amb normalitat fins que un dia es veuen envaïts per militars que tallen tots els accessos a la població arran una fuita de gas en una base secreta propera. Volen contenir la pandèmia, però l’aïllament portarà a viure als seus habitants un seguit d’històries de supervivència extrema que s’aniran creuant a mesura que avança la trama, on imperarà la por extrema, la desesperació, la desconfiança i la traïció, però també l’amor, la compassió i l’heroisme.
Queda clar doncs, que en quant a temàtica es refereix, El Cuarto Jinete no dista gaire de les moltes novel·les sobre zombis que han vist la llum darrerament des de l’arribada de The Walking Dead, sèrie que ha popularitzat aquest gènere de sèrie B com ja ho fes George A. Romero en el seu moment.
Tot i això, farem èmfasi en el personal i peculiar estil narratiu de Víctor Blázquez, més propi d’una novel·la negra o de misteri que no pas d’un “survival horror”, que li confereixen un aire diferenciador i la fa destacar d’entre la resta d’obres que podem trobar a la llibreria. Narrada de forma correcta i amb una trama coherent, la lectura de El Cuarto Jinete es desenvolupa “aparentment” de manera fluïda. I remarco aparentment ja que aquesta fluïdesa es perd aviat. I és que Blázquez no triga en mostra-se un gran aficionat als Cliffhanger, un recurs típicament televisiu utilitzat a mode de coitus interruptus que, en aquest cas, talla sovint l’acció de manera desencertada. No ajuda la forma que té l’autor (massa omniscient) de dirigir-se al lector, de forma directe, en primera persona del plural, acompanyant-lo de la mà, guiant-lo gairebé com a un invident, tractant-lo com a un lector verge, oblidant-se de que la major part dels lectors que s’apropin a la seva novel·la de “verge” poc, com a mínim en l’àmbit “zombi”. Com a mínim a tingut la deferència d’incloure un seguit de petites picades d’ullet a referents tan literaris (vet aquí Stephen King) com audiovisuals (no podia faltar una samarreta de Dharma plena de sang), d’altra banda, un recurs molt emprat per generar complicitat.
Blàzquez ha inclòs una extensa col·lecció de personatges a la seva novel·la, però es troba a faltar la figura d’un protagonista destacat, que mogui la trama una mica més enllà que l’elenc de personatges que l’habiten i que permeti al lector identificar-s’hi i sentir les emocions que una historia de zombis ha de fer sentir: la por extrema, la desesperació, la desconfiança… de les que parlàvem a propòsit de l’argument. També es troba a faltar un personatge oposat a la mida d’aquest. I no estem parlant dels zombis, que donat el seu perfil acaben jugant un paper secundari dotat de poc joc fins al punt de que les seves aparicions no deixen de ser una successió de meres escena al més pur estil Saw, si no d’un antiheroi viu, i tant intel·ligent com despietat, ja sigui un metge, un militar boig, o la Paquita del 5è 2a.
Tot i així, si us trobeu submergits en plena voràgine temporal de curiositat per veure fins a quin punt es pot resistir viu rodejat de morts afamats de carn fresca, potser El Cuarto Jinete serà una bona elecció, ja que no hi falten situacions d’allò més espinoses, de vegades descarnades i explícites, que faran les delícies d’aquells més masoquistes.
Editorial: Dolmen Editorial
ISBN: 978-84-15296-17-1
Pàgines: 335
Preu: 17,95 €
Víctor Blázquez (Sevilla, setembre de 1981) ha viscut al llarg dels seus 30 anys en llocs tan diferents com Madrid, Lleó, Mèxic DF o Monterrey. Actualment resideix a Majadahonda amb la seva dona, els seus dos fills i els seus dos gossos i, emparat per la nit, dedica el temps a escriure.
Porta vinculat al món de la ficció més de deu anys, treballant actualment com a segon de direcció en sèries com "Herederos", "El Gordo" o "La Fuga". També ha dirigit una desena de curtmetratges i estat darrere de projectes de diferent índole, des de videoclips a webseries com "Pigmalión".
"El cuarto jinete" és la seva primera novel · la en veure la llum, la seva adrenalítica aportació a un gènere que adora i que consumeix des de petit.
Muchas gracias por la reseña, ante todo. Evidentemente, no siempre se puede convencer a todo el mundo, y resulta curioso ver como lo que apasiona a unos a otros les parece terrible. Lo digo porque el recurso de contar la historia directamente al espectador es lo que más está gustando (al menos así lo reflejan el resto de críticas realizadas a la novela) y en concreto a tí no parece haberte convencido; de la misma manera, el resto de reseñas han valorado positivamente el concepto ultracoral de la novela, mientras que a ti parece que te gusta más cuando las historias muestran a un protagonista claro. Me parece correcto. Obviamente, cada persona es un mundo.
Muchas gracias por señalar las cosas que te han gustado y también aquellas que te han disgustado. En forma de crítica constructiva todo lo dicho es valorado.
Dos estrellas y media es aprobado, ¿no? 🙂
Hola Víctor. Gracias por pasarte por aquí y por tus comentarios. Un saludo y brindo por tus futuros éxitos. 😉
De nada. Me he leído otras tres reseñas de novelas que me interesaban, así que me alegro de haber descubierto esta página (aunque te confieso que uso el google translator porque mi dominio del catalán es solo comparable como mi dominio de la capoeira. Así de nulo, quiero decir).