Feia quatre anys que Portishead no visitava Barcelona (i que no treuen disc nou). I decideixen tornar amb un espectacle especial de dues nits, on ells mateixos s’han encarregat de seleccionar els grups que volen que els acompanyin a l’aventura i on l’escenari es reparteix entre dos seus (Poble Espanyol i Razzmatazz).
El programa que comença al Poble Espanyol el divendres 22, aposta per tres grups ben diferents. Els espanyols Cuchillo, els anglesos Thought Forms i la combinació de l’escocès King Creosote amb el músic anglès Jon Hopkins. Grupsque en principi no tenen massa a veure entre ells amb l’excepció quehan estat triats personalment pels membres de Portishead per aprecedir-los als recitals.
Els barcelonesos Cuchillo van obrir el recital a les 18:45, amb un Poble Espanyol encara molt buit, però no es van deixar intimidar per aquest fet i van fer un concert molt sòlid, amb una molt bona sonoritat i que va servir per presentar temes del seu nou treball, “Encanto”. Unes melodies suaus i potents alhora que entraven molt bé a aquella hora de la tarda i que em van semblar molt encertades per a caldejar l’ambient pre-Portishead.
Una mica més tard, a les 19:30, Thought Forms van presentat la seva música bastant més sorollosa i de caire rock/post rock. He de dir que és la primera vegada que veig algú en un escenari cantant de genolls. No sé ben bé perquè, però durant un moment així va ser. Curiós de veure, si més no. Molta més potència i distorsió que Cuchillo, la cosa anava in crescendo.
A les 20:30, King Creosote & Jon Hopkins, presentant el seu folk suau i pausat. Van fer una actuació correctíssima, però pel meu gust van trencar una mica el clima que s’havia creat amb els dos grups precedents, que havia anat pujant de to i revolucions, i que va caure en picat amb la suavitat dels britànics. No obstant això, la barreja de folk i electrònica que fan és molt interessant.
I a les 22:00 puntualment, Portishead apareixia a l’escenari del Poble Espanyol. Hi havia ganes de veure’ls i crec que no van decebre a ningú. Va ser un autèntic luxe de concert, del començament a la fi. De seguida van crear l’atmosfera adequada per tal de transmetre la seva música hipnòtica i quasi màgica. Van obrir amb “Silence” i “Nylon Smile”, totes tres del seu tercer àlbum “Third” (2008) i que va ser el disc que va predominar al llarg de la nit, però sense abandonar temes del “Dummy” (1994) i del “Portishead” (1997).
”The Rip” va ser un dels primers grans moments del concert, aprofitant la intensitat del propi tema per donar-ho tot al’escenari. Majestuosos, grans, amb un so impecable (gràcies a la col·laboració de tres músics més a la formació composta per Geoff Barrows, Adrian Utley i Beth Gibbons). És curiós que un grup que és tan estàtic a sobre l’escenari, tan poc complaent amb el públic (per no dir ja amb la premsa en general) transmeti tanta força i intensitat. La veu de Beth Gibbons és una autèntica meravella capaç de transportar-nos a terres d’insomni, amb una suavitat i una força que no necessita de gaires guarniments. Tampoc no té poses, ni és una diva, ni especialment sexy… i misteriosament amb la seva veu ho omple tot de sensualitat, de força i de màgia alhora.
“Machine Gun” i la projecció de vídeos al darrera de l’escenari, amb imatges sobre les últimes convulsions socials viscudes va guanyar-se l’aprovació immediata del públic. Beth Gibbons es creixia per moments i amb els himnes de la banda com “Glory Box” la comunió amb el públic va ser apoteòsica. “Roads” i “We Carry On” van ser el tancament perfecte d’un concert que se’ns va fer curtíssim (una hora i mitja justa) i que personalment em va sumir en un estat catàrtic sensacional. Per això no vaig seguir la festa al Razz (on encara havien d’actuar Beak, Sidechains, Mouseup i Nathan Fake entre d’altres), perquè no volia que s’acabés aquell estat en el que em trobava, volia seguir sentint Portishead in eternum, però no va poder ser. Fins l’endemà. Que tornarien a tocar al Poble Espanyol.
Setlist
1. Silence
2. Nylon Smile
3. Mysterons
4. The Rip
5. Sour Times
6. Magic Doors
7. Wandering Star
8. Machine Gun
9. Over
10. Glory Box
11. Chase The Tear
12. Cowboys
13. Threads
BIS:
14. Roads
15. We Carry On
Envía una resposta