“Reportajes” de Joe Sacco – La Finestra Digital

"Reportajes" de Joe Sacco

2012-06-24

10Valoració

Vinyetes de guerra

Reservoir Books publica “Reportajes”, un esplèndid recopilatori dels millors treballs del reporter i escriptor de còmics Joe Sacco, sens dubte el veritable geni del còmic-investigació contemporani, un autor capaç de conjuminar art, compromís i rigor periodístic.

A priori, pot sorprendre que mitjans tan prestigiosos com Time Magazine, Boston Globe, The Guardian o el New York Times –per no parlar de revistes tan diferents com Harper’s o la francesa XXI– encarreguin cròniques periodístiques a… un guionista i dibuixant de còmics. Però ni els més “apocalíptics” podran queixar-se de frivolitat o de vulneració del sacrosant rigor periodístic; al cap i a la fi, l’obra de Joe Sacco no deixa de ser reporterisme del millor –el mateix que van fer abans periodistes com John Reed o Robert Capa– i, al mateix temps, si m’ho permeten, Art, així, amb majúscules. A la urgència informativa de la Xarxa, Sacco contraposa, en la seva obra, el vell gust pel millor reportatge literari, ampliat ara amb els recursos artístics de la novel·la gràfica. Com el propi autor s’encarrega d’explicar en l’imprescindible pròleg que acompanya aquest volum –¿Un manifiesto?-, qualsevol dibuix, encara que tracti de reproduir amb rigor una fotografia, comporta obligatòriament una càrrega de subjectivitat; sense que això suposi, en el seu cas, una renúncia al compromís amb la realitat. Com bé sintetitza el gran periodista britànic Robert Fisk, “els periodistes haurien de ser neutrals i objectius a favor dels qui pateixen”.

A La Finestra Digital ja havíem saludat l’aparició de la seva anterior Notas al pie de Gaza, una novel·la gràfica-reportatge que va merèixer els majors elogis de reporters i experts en còmics d’arreu del món. Ara que ja pot considerar-se al seu autor un autèntic clàssic vivent en tots dos llenguatges, ens arriba aquest Reportajes –magníficament editat, com ja és costum, per Reservoir Books–, en el qual es recullen bona part de les seves col·laboracions en diversos mitjans. Les seves narracions en primera persona ens porten de nou a Palestina (admirin el colpidor Portafolio de Gaza, en el seu moment parcialment “censurat”) i a les sales del Tribunal Penal Internacional de l’Haia ; als refugis de les dones txetxenes i a l’Índia més miserable; a l’Iraq (on Sacco conviu amb soldats iraquians i nord-americans) i a Malta –la seva terra natal– on ens revela les dures condicions de vida de la migració clandestina africana.

El seu estil –en el qual combina les virtuts de la minuciositat de l’escola “realista” amb l’expressivitat, gairebé caricaturesca, de l’underground dels seus adorats Robert Crumb i Harvey Pekar– es converteix en el mitjà idoni per accedir a les històries quotidianes de tots aquells éssers anònims que es converteixen en les veritables víctimes de qualsevol conflicte o de l’exercici del poder més irresponsable. En aquests temps convulsos, en els quals la trencadissa societat del benestar revela més que mai la seva inconsistència, algú com Sacco segueix sent una lectura fonamental; un dels encarregats de mostrar-nos que, malauradament, massa sovint aquest món continua sent encara un camp de batalla.