SónarDia
Tercera jornada de Sónar. Es notava que molta gent s’havia aixecat amb ressaca aquell matí. El SónarDia de dissabte 16 començava habitat per una fauna dispersa. Eren les 13.00 aprox. del migdia. El SonarVillage era pràcticament vuit i el SonarDôme convertit en un chillout amb Santiago Latorre donant-li al saxo i l’ambient programat.
En canvi, a sota cobert en el SonarHall els Pegasvs aconseguien que el seu so pro-analògic d’afilador aclaparés l’atenció d’un bon grapat dels matinadors. Sergio Pérez i Luciana Della estaven col·locats sobre l’escenari a imatge i semblança del seu clip El final de la noche, envoltats de tots els seus trastets de baixa fidelitat que tan bé fan servir. Temes com Brillar o La Melodía del Afilador sonen fins i tot millor – i amb intencions renovades – en directe que en el disc. Tot un gust.
Una altra gran actuació de la tarda va ser la dels Keys N Krates, amb un SonarVillage encara a mig omplir però fent el mateix soroll que un de ple. I no és per menys. La seva sessió eleva la remescla a una nova categoria, fent servir, a banda dels tocadiscos, uns teclats i una bateria. El ritme funk i el bass combinats amb la perfecció ja sigui amb temes de Michael Jackson o The Verve. Keys N Krates, recordeu el seu nom.
Un altre nom a recordar, el de Nicolas Jaar, present al Sónar per partida doble, la nit de divendres 15 i la tarda de la SónarDia de dissabte 16. Ben acompanyat pel guitarrista Dave Harrigton, va demostrar el perquè del seu èxit dins el microcosmos de la música electrònica. Aquell dissabte tocava repertori del seu projecte Darkside, és a dir, una col·lecció de temes a priori més tranquils. Però de tranquil·litat la justa, i és que vam haver de fer esforços per no deixar-nos anar pel procés “l’alquímia musical” que la parella estava potenciant al SonarVillage.
SónarNit
Entrades exhaurides en la darrera i massificada nit del Sónar. Si la Fira de Gran Via de l’Hospitalet ja impressiona a simple vista, plena fins dalt de gent engrescada treu el singlot. Aquella nit ens hauríem de moure entre escenaris com si fóssim Geishes en el primer dia de rebaixes. Tot i que això seria ben entrada la nit, ja que a les 22.00 h. la cosa estava ben paradeta. Al SonarPub el tàndem format per Joe Goddard (dels Hot Chip) i Raphael Rundell (a.k.a. Raf Daddy), coneguts com The 2 Bears, van posar tot de la seva part per animar el seu públic. I el seu públic, alguns fins i tot disfressats d’ossos, va respondre de la millor manera que es podia, ballant. El ritme house i remember predominaren en una sessió en la que també hi va haver lloc per interpretar en directe el tema Bear Hug, rebut amb entusiasme.
A les 23.00 hores la cosa ja era diferent. La gent va omplir el SonarClub (l’espai més gran) per veure els New Order, repetint així l’èxit del seu concert inaugural del Sónar feia dos dies. Ningú es volia perdre l’oportunitat de viure en directe els seus clàssics: Blue Monday, True Faith o Bizarre Love Triangle. Tot i comptar amb nous membres a la banda, s’ha de dir el pas temps els hi ha afectat, la modernització dels seus temes no sonaven gaire frescos i el seu líder, Bernard Summer, semblava amb dificultats per seguir el ritme, tot i que Déu n’hi do! Llàstima que molts es perdessin The Roots, programats maliciosament a la mateixa hora en el SonarPub, que van fer un directe vibrant.
Els que sí van sonar més que frescos van ser els Metronomy al SonarLab. Ja des de la seva entrada a escena (de un en un formant una mena de cànon), la banda desbordà una modernitat que mesclada amb la dosi justa de senzillesa, aconseguí connectar de manera omnidireccional amb el públic. Van interpretar gairebé la totalitat dels temes del seu disc The English Riviera, que en directe sona espectacular. No contents amb fer reviure les sensacions que desprèn el seu disc, els Metronomy van fer gala del seu talent sobre l’escenari i del domini dels seus instruments. Domini plural, ja que tan bon punt li donen a la bateria com es marquen una de teclats a vuit mans.
I posats a destacar, finalment destacarem també l’actuació dels Hot Chip, que acaben de publicar In Or Heads, disc que després de la seva actuació en el Sónar s’ha colat en les nostres llistes dels més venuts. La veritat és que la música dels Hot Chip es viu molt intensament en directe, aconseguint que el seu so soni més orgànic sense perdre gens de la seva essència electrònica. La banda com a tal funciona molt bé i desprenen una energia tan harmònica com expansiva. Si bé és cert que el moments de més eufòria els aconseguiren amb èxits ja passats com Over and Over o Ready For The Floor, ningú es va poder resistir a temes com Motion Sickness, Night And Day o I Feel Better. A qui no li entren ganes de comprar el seu disc amb un directe com el seu?
Envía una resposta