Resulta sempre sorprenent de quina manera el Sónar transforma de manera radical l’ambient que es viu a espais com el CCCB o el MACBA, museus que per tres dies es converteixen en l’aparador no només de les propostes més avançades en el món de la música sinó també de la gent més moderna. Emplaçament i ambient són el principal atractiu del SónarDia i fan d’aquest un esdeveniment de referència. “M’encanta”, “It’s funny”, comenten alguns dels presents, que ja a les 14.00 hores d’un dijous estan preparats per viure la festa que el Sónar els hi ha promès.
Al SonarVillage, l’escenari central a l’aire lliure, un escenari i una cabina. I a la cabina The_Txef_A als plats, escalfant l’ambient a base de punxar el seu House elegant i molt adient per estirar-se sobre l’herba artificial que molts prenen com a solàrium. Mentrestant a pocs metres, una carpa resguarda del sol la SonarDôme. Allà l’ambient és diferent, amb el show de Red Bull Music Academy desafiant l’hora de la migdiada amb la seva selecció d’artistes i DJs. Un d’ells, Eltron John, de Polònia, aconsegueix definitivament que la tarda no ho sembli. En plan animals nocturns tots ballen a ritme de bass i electrònica, amb moments de “subidón” fent sonant els Technotronic, mentre Eltron John, amb les seves malles, descalç i cara de flipat, fa gestos d’eufòria que s’encomanen.
Més tard aquell escenari acull al trio de joves alemanys Sizarr. El seu líder mou el seu esplèndid serrell ros al ritme de la interessant proposta musical del grup, ben rebuda però sense gaire entusiasme pel públic present. I és que la gent vol marxa, marxa, marxa i ells no en tenen tanta.
Molt diferent és el poder de convocatòria de Deadelus i el seu Archimedes Show, en el SonarHall, a cobert i amb aforament limitat i complet. Acompanyat de 24 miralls, un Daedelus encorbatat i en continua sudoració fa embogir, podríem dir que literalment, un públic embriagat en part per la seva tralla de beat accelerat. Extenuant. Massa fort fins i tot pels altaveus, que fallen en més d’una ocasió.
Molt ben rebut és també en Thundercat, amb el seu “live” sota el sol a l’escenari gran del SonarVillage. 18.15h., a les acaballes de la seva participació en el Sónar interpreta el seu “Walkin’”. Èxit assegurat.
Una dicotomia musical semblant es dona allà al voltant de les set, quan el SonarHall allotja l’actuació dels Mostly Robot, amb els seus aparells de darreríssima generació i al SonarVillage a en Flying Lotus, que no necessita tan d’aparell per defensar la seva sessió. De fet els Mostly Robot no van sonar tan nous com s’esperava, ni a expenses de fer pujar el volum de la música fins a límits estridents. Tot el contrari que Flying Lotus, amb un so innovador a base de de jazz, psicodèlia i hip-hop. Com a sorpresa: la col·laboració de Thundercat vestit de Mazinger Z.
Però si haguéssim d’escollir una actuació per sobre de les altres aquesta seria la de Totally Enormous Extinct Dinosaurs, a les 20.15h. TEEDinosaurs arribava amb un disc recent publicat sota el braç, “Trouble”, i tan bo com el seu disc va ser el seu directe. Collarets en forma de triceratops delataven a alguns fans entre el públic, però no eren els únics. La gent es coneixia els temes de pe a pa i resultava impossible no omplir-se de joia al deixar anar el cos al dictat del seu ritme. Dues ballarines de exòtiques danses i en cara més exòtiques vestimentes, van acompanyar a TEEDinosaurs en alguns del temes, i que també va comptar amb la companyia de Luisa de Lulu and The Lampshades, la veu femenina del tema “Garden”, uns del més celebrats de tot el show. S’ha de dir que la presència de TEEDinosaurs per sí sola ja és un espectacle. Que bé li escauen les plomes i el “print” a aquest home.
Acaba el SonarDia i marxem cap a casa amb un somriure a la cara i TEEDinosaurs al nostre iPod.
Envía una resposta