Parecido no es lo mismo
8Valoració

Un escenari nu. Dos micròfons. Un focus que vira a blau sobre un micro. Un focus que vira a vermell  sobre l’altre micro. No necessiten res més. Senyores i senyors, amb vostès, Faemino i Cansado. La comèdia està servida.

Tenen l’audiència guanyada abans de sortir a escena i ho saben. No, no és cap espectacle novedós. Fan el que han fet sempre, no els cal innovar a aquestes alçades. La gent que els va a veure busquen una essència molt particular, i Faemino i Cansado els la donen. Porten fent humor junts més de 23 anys, i tenen la fórmula consolidada.

En una época com l’actual, on el més difícil és mantenir un espectacle a la cartellera (per no parlar d’un programa a la graella televisiva), Faemino y Cansado fan penjar cada nit el local de “localitats exhaurides” arreu d’Espanya.

I què ho fa tot això? Ho fa un humor absurd, corrosiu, surrealista I intel.ligent. O potser una barreja de tot això, juntament amb una interpretació excel·lent. Faemino i Cansado es transformen en una mena de pallassos es reparteixen la feina: Cansado és “l’intel·ligent”, el de verb ágil i incontinent. Faemino és el “lent”, el que parla poc i va a remolc, però que gosa d’una expressivitat física quasi magistral.

També és cert que el tipus d’humor d’aquests dos personatges desencadena passions: o t’agraden (i llavors passes a ser fan incondicional i a omplir teatres cada cop que venen) o no agrada gens. No admet mitges tintes. El surrealisme i la incorrecció no són aptes per a tots els paladars.

La fórmula que els ha donat la fama és aparentment fácil. Dues persones a sobre un escenari pelat explicant històries. Es produeix una barreja de les situacions més quotidianes amb el guió més treballat. Introdueixen una quota d’actualitat per enfocar l’espectacle, i tota la resta és atemporal.

Faemino y Cansado Teatre Borràs

Molt s’ha especulat sobre si improvisen o no. Jo crec que l’espectacle està força guionat i treballat, i que precisament part del seu mèrit ésa conseguir que tot soni tan fresc com si ho estiguessin improvisant. Potser quan introdueixen els ja mítics personatges Arroyito y Pozolón, aquest dos personatges castizos que es permeten parlar de tot sense saber massa de res, es permetin improvisar una mica, es donin més canxa per ser encara més incorrectes. Qui lo sá.

I així segueixen. Sense canviar. Ni ells, ni el seu meravellós humor, ni els vestits amb ruixes d’Arroyito i  Pozolón. I segueix sent sempre un plaer.


Es pot veure a: Teatre Borras
Intèrprets: Carlos Faemino i Javier Cansado

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies