El proper 14 de juny ens visita el llegendari grup de reggae i dub UB40. Per a aquells més joves, us oferim un resum de la seva trajectòria musical, especialment àlgida durant els anys 80 i 90.

El grup es va formar a Birmingham (Anglaterra) a l’any 1978. Els seus vuit integrants (Alastair Campbell, Robin Campbell, James Brown, Earl Falconer, Norman Hassan, Brian Travers, Michael Virtue i Astro) eren amics des de la infantesa, i provenien de diferents races i cultures, però tots de la classe treballadora. De fet, el nom UB40 prové del formulari de demanda de l’assegurança per atur anglesa (Unemployement Benefit Form 40), ja que molts del seus membres es trobaven a l’atur en el moment de creació de la banda.

La característica principal, musicalment parlant, dels UB40 és la renovació i la fusió de la música reggae. També la reivindicació de la seva multiculturalitat (quan semblava que la música reggae havia d’estar associada només a la raça negra) i els seus orígens i posicionaments d’esquerres.

Van gravar una maqueta que va ser emesa per una emissora de ràdio, i van fer petites actuacions locals fins que la sort els va acompanyar i Chrissie Hynde, vocalista del grup The Pretenders, els va veure tocar i els va oferir ser els teloners dels Pretenders durant la gira del 1979. A partir d’aquí els UB40 gravarien un disc (“Signing Off) i van començar a ser reconeguts arreu. El primer single “Food for Thought” va arribar al Top 5 a les llistes britàniques.

UB40

Posteriorment, per poder fer una mica el que volien sense pressió de les grans marques discogràfiques, van crear la seva pròpia, DEP International, sentint-se així molt més lliures per a poder experimentar amb les seves creacions. Els vuit membres eren socis, però van signar un acord amb la CBS per a la distribució, cosa que els va ajudar força a l’hora d’arribar a molts més llocs. Més tard, van acabar també obrint els seus propis estudis, The Abattoir.

Al 1983, amb “Labours of Love”, disc de covers on pretenien homenatjar les arrels del reggae, o dit d’una altra forma, fer un reggae més clàssic, van arribar per primera vegada al número 1 del Regne Unit i van estar-se 18 mesos a les llistes. La versió del “Red Red Wine” de Neil Young va ser un èxit sense precedents que els va donar a conèixer a qui encara no sabia qui eren.

 

A partir d’aquí, UB40 van esdevenir els ambaixadors britànics del reggae. Van entrar als Estats Units i el seu reconeixement va ser massiu. Un duet del vocalista del grup, Ali Campbell, amb Chrissie Hynde al 1985 (que els va ajudar tantíssim una altra vegada) fent un cover  del “I Got You Babe” de Sonny & Cher va arribar també al No. 1, van tocar a la Unió Soviètica i van començar a fer gires al voltant del món.

Durant els 90 van fer duets amb Robert Palmer, van versionar Elvis Presley (la magnífica “Can’t Help Falling In Love”), van treure un “The Best of UB40” i Ali Campbell i alguns altres membres van engegar també projectes paral·lels.

Ja amb el canvi de segle van seguit funcionant com a banda però més intermitentment, i editant recopilatoris i greatest hits més que no pas material nou.

Finalment l’any 2008 Ali Campbell i la seva veu característica, per discrepàncies personals, decideix abandonar la banda. El seu germà Duncan pren el relleu. A partir d’aquí trauran nous discos (“TwentyFourSeven” el 2008 i “Labours of Love IV” el 2010) i començaran una nova gira mundial.

Hi ha ganes de retrobar-nos a Barcelona amb UB40 (la meva última vegada va ser a l’antic Palau dels Esports, juntament amb The Pogues. Això era l’any 1989, mare meva…) i hi ha ganes de veure com Duncan fa d’Ali, si el trobarem molt a faltar o no. Els ritmes segur que no ja que la banda és la mateixa. Estem més que disposats a deixar-nos seduir de nou per UB40.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada