L’Espai Brossa La Seca acull un cicle dedicat al poeta, recitador i llibreter Josep Pedrals, que arrenca amb l’adaptació teatral de la seva novel·la “El Furgatori”. Seguint l’estel de l’original –i mantenint el títol–, l’obra adopta el mateix format de dietari que presenta el llibre, on el protagonista ens va mostrant entretalladament i amb dinamisme les costums i particularitats d’un poble imaginari. Endisar-se en la tradició oral apòcrifa del fictici Bolló és, sens dubte, un plaer ple de sorpreses i d’humor.
Sota una direcció i adaptació dutes a termes amb gran enginy per Iban Beltrán, la versió teatral d’El Furgatori estableix una bella metàfora a partir d’un escenari inexistent –el poble de Bolló–, per parlar de les tradicions catalanes. Potser el recurs d’ubicar la història a un lloc imaginari sigui la clau per expressar sense temors allò que es pensa del lloc d’origen, i alhora és l’excusa perfecta per fantasiejar amb allò que ens agradaria que allà passés.
El Furgatori és una mena de trencaclosques poètic al qual la riquesa de la llengua catalana juga un paper fonamental. Els jocs de paraules i els dobles sentits estan presents gairebé tota l’estona, com ara el nom del protagonista Quim Porta –que sonorament s’assembla molt a “què importa”– o l’hipotecari, paraula amb una sonoritat molt propera a “la puta cari”, una suposada veïna del poble. Contràriament al que pugui semblar, la utilització generalitzada de termes gairebé en desús o molt locals, no crea cap distància entre l’obra i el públic, més bé el fa partícip del discurs, obligant-li amb subtilesa a parar més atenció als detalls.
L’originalitat de la posada en escena, tot i que respon en primera instància a la naturalesa del text original, és quasi un acte de valentia molt ben portat. Per subratllar la fragmentació de la història el director se serveix de dues titelles, una parella de dones que interpreten per buleries cantades en català els poemes de Josep Perdals i un continuu entrar i sortir de personatges que tenen com a nexe d’unió al protagonista Quim Porta. Aquest ens descriu Bolló com un paradís on el desig sexual està molt per sobre de la mitja mundial, amb la particularitat afegida que les dones tenen la seva libido disparada les 24h. De la mateixa manera que Gabriel García Márquez ens submergia en el misticisme de Macondo –una ciutat fundada per José Arcadio Buendía després de mesos de viatge en busca de la mar–, Pedrals i després Beltrán ens endinsen en la fogositat dels ciutadans de Bolló, una localitat que pateix l’enveja de tots els pobles del conreu.
Gràcies a unes interpretacions actorals mesurades i a una forta càrrega d’humor intel·ligent El Furgatori no decau en cap moment. Cada línia de diàleg ens transmet un profund coneixement de Catalunya, que mai no arriba a caure en el provincianisme ni el folklore excessiu. Aquesta obra, tenyida de localisme, es basteix sobre sentiments i sensacions universals, convertint-la en una modesta joia del teatre contemporani en català.
Es pot veure a: La Seca Espai Brossa
Text: Josep Pedrals
Intèrprets: Dafnis Balduz, Aina Huguet, Alba Carmona, Eudald Ferré, Marta Robles i Doctor Soler.
Envía una resposta