Il·lusionista, mag, prestidigitador,… són algunes de les paraules utilitzades per referir-se a un home al que no li calen. I és que el seu nom ja ho diu tot: Juan Tamariz. Només cal nombrar-lo per rescatar del nostre imaginari el seu particular món ple de màgia i d’humor. Una referència en el camp de la màgia, un Doctor de la màgia m’atreviria a dir, que durant uns dies omplirà d’art el Teatre Poliorama de Barcelona. Només fins el 10 de juny, així que ja tardeu en fer-vos amb la vostra entrada.
“Magia Potagia” és el nom del seu espectacle, que no és més que una consecució d’alguns dels seus millors números en gairebé dues hores. Més que suficient per fer-nos descobrir, redescobrir o constatar que Tamariz és tan gran com l’ovació que rep abans, durant i sobretot després de cada una de les seves funcions.
El show es compon de dues parts. Una primera plena d’humor i jocs més visuals, amb cartes que apareixen i desapareixen, cordes impossibles, pissarres telepàtiques i endevinacions a petita i gran escala o fins i tot telefòniques. La segona part recull els seus jocs més íntims i petits (de format però no d’impacte). Una càmera connectada a un projector permet gaudir a tot el teatre de la millor faceta, al meu parer, de Tamariz. Ell com pocs és capaç d’omplir l’escenari amb només un parell de baralles a les seves mans.
Ja no recordo quan va ser la primera vegada que vaig veure a Tamariz entre cors i piques, però sí recordo que quan encara era un nen cada vegada que ell sortia a la tele jo em quedava bocabadat. Amb ell vaig conèixer el món de la màgia i gràcies a ell fins i tot vaig considerar dedicar-m’hi. Així que no són poques les vegades que l’he vist fent els seus jocs, i no només com a espectador sinó com a estudiós. Segurament no serè l’únic.
Una vegada confessat el meu bagatge en el tema us puc dir que vint anys després Tamariz continua deixant-me bocabadat. Tan se val que ja hageu vist alguns dels seus jocs del seu “Magia Potagia”, fins i tot que conegueu quin són els seus trucs, perquè l’habilitat de Tamariz sempre sorprèn. Habilitat que no només la té a les seves increïbles mans, sinó també en el domini de l’espectacle. La seva naturalitat, la forma d’interaccionar amb el públic, el seu àgil sentit de l’humor i la seva capacitat de magnificar el detall continuen intactes. Però sobretot és el seu amor contagiós pel que fa el que ens acaba d’atrapar.
Es pot veure a: Teatre Poliorama
Envía una resposta