Cyrano de Bergerac
7Valoració

De nou establerts a la Biblioteca de Catalunya, la seva seu habitual i després de l’èxit d’Incendis al Romea, LaPerla29 de la mà d’Oriol Broggi, ens ofereix un clàssic francès: Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. El Cyrano més perla.

Broggi aborda aquest Cyrano amb moltes ganes. Recorda que el muntatge que en va fer Josep Maria Flotats fa 28 anys va ser una de les raons que el van portar cap al món del teatre. En aquesta ocasió, el paper protagonista l’assumeix Pere Arquillué, recent vingut també del Romea, on va entusiasmar amb ¿Qui té por de Virginia Wolf?

Aquesta obra va ser escrita per Rostand al segle XIX,  emmarcada en el neoromanticisme, i està basada en la figura real de Cyrano de Bergerac, que va ser poeta, dramaturg i pensador francès amb carrera militar durant el segle XVII. L’argument s’inicia a partir d’un tall en la història de Cyrano, qui és un personatge exagerat, sense mesura en l’orgull, en la destresa amb l’espasa, en estimar i en expressar en vers i de forma precisa i delicada (i també punyent, quan cal) els sentiments. No obstant, no és un home perfecte, ni molt menys, sinó que com fent diana, en el bell mig de la cara, un nas exagerat, fan que tothom, especialment ell, es menystingui per defectuós. L’amor per una dama a qui no s’atreveix a confessar-li i un jove bell que també estima la mateixa dona i és correspost, l’impulsen a aventurar-se en un joc perillós de suplantacions que no obstant, el mantenen tan a prop de Rosaura que no ho pot evitar.

Una posada en escena típica de LaPerla29, que no per això menys complaent. Terra de sorra, humitejada, amb una petita boirina, en entrar. El seu mateix escenari, el nostre camí com a espectadors. Aquesta companyia comparteixen tot, de tot cor, i s’agraeix. Un treball acurat, ple d’acció, emoció i joc. Unes transicions espaials impecables, com sempre. L’espai i la llum usades, i la forma d’emprar-les són un goig.

Cyrano de Bergerac LaPerla29

El repte de tornar el Cyrano a escena, molt ben resolt per part d’un Pere Arquillué que aconsegueix fer créixer el personatge conforme avança la funció. Transmet senzillesa i proximitat, aquest Cyrano, res massa retorçat ni exagerat en la interpretació. Una Rosaura (Marta Betriu) potser un pèl massa delicada i un Bernat Quintana amb poca força al costat de la bèstia-Arquillué. No obstant, cal destacar que tan aquests darrers com la resta de l’elenc realitzen un gran treball coral. A destacar l’habitual també en les produccions de Laperla29, Ramon Vila, que no deixa mai indiferent sobre l’escenari.

Una revisió clàssica d’un clàssic, amb un treball de l’espai impecable i una bona resolució actoral. Potser un auto-regal del què ens fan partícips, podríem dir. Un gaudeix de la seva fruïció en escena. Un retorn amb petja ferma a la Biblioteca d’aquesta companyia que ja fa temps que creen una marca ben definida dins el teatre a Catalunya .


Es pot veure a: Biblioteca de Catalunya
Text: Edmond Rostand
Intèrprets: Pere Arquillué, Marta Betriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella, Emma Arquillué.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies