Cuarentón – La Finestra Digital

Cuarentón

2012-05-20

8Valoració

La veritat en calçotets

Per què un home es dibuixaria a si mateix tant sovint en calçotets i revelaria xafarderies sobre la seva vida en un còmic?, es pregunta Joe Ollman, l’autor d’aquesta ultra-sincera, patètica però commovedora, novel·la gràfica, editada ara per La Cúpula.

Segons confessió pròpia, el cineasta suec Ingmar Bergman no va sentir que havia abandonat del tot l’adolescència fins que va complir cinquanta-vuit anys. Imaginin-se què es pot esperar, doncs, de gent amb molts més pardals al cap, com ara en John, el protagonista de l’última novel·la gràfica de Joe Ollman, un home “de mitjana edat”, una mica misantrop i avorrit, que sent com la vida se li escapa per moments, mentre es dedica a recollir i netejar els excrements que produeixen a punta pala els seus tres gats i un nouvingut nadó, fruit del seu segon matrimoni.

Cuarentón és un brillant exemple de novel·la (gràfica) del mini-jo, que ens mostra un emotiu, i també una mica vergonyós, autoretrat de l’artista en calçotets; un home amb la síndrome de la quarentena que Ollman, implacable, ens mostra com un sac d’arrugues i taques senils a la pell, amb papada de gall, tetes caigudes i panxa prominent, genolls de vidre i cames varicoses, entre d’altres xacres. John, el (prou confés) alter-ego de l’autor, es troba tot just a meitat del camí, en el que hauria de ser el seu moment de plenitud, de total auto-control; cosa que, com podran suposar, està ben lluny de la realitat. A la pràctica, John és un pobre home desbordat por les misèries quotidianes i per l’estrès, pel malhumor, la inseguretat i la ràbia, que troba un inesperat alleujament en els cants de sirena de Sherri Smalls, l’atractiva intèrpret de cançons infantils que escolta amb el seu fill en DVD. Ben aviat, John caurà víctima d’una obsessió adolescent per Sherri, sense deixar però de remugar com un vell malhumorat la resta del dia. Un correu electrònic imprudentment enviat en un moment de gosadia serà el causant de que les vides de John i Sherry –i dels qui els envolten– comencin a desbordar-se, fins a posar en perill tot allò que ja creien haver aconseguit.

Amb un elegant i sobri disseny de nou vinyetes per pàgina, Ollman en té prou per entregar-nos la que, paradoxalment, és la seva gran obra de maduresa, un exemple brillant de literatura confessional –o “semi-ficcional”, com la defineix el propi autor– que es devora amb plaer. No és estrany que gent com ara Peter Bagge –amb qui Ollman té bastants trets en comú– o l’expert en còmics Paul Gravett l’hagin posat pels núvols: Cuarentón és molt més que un còmic més o menys autobiogràfic d’estètica quirky; és una obra de maduresa sobre un etern adolescent; el revers tragicòmic d’un llibre d’autoajuda que ens recorda que la vida hauria de ser alguna cosa més que recollir caques de gat.