Bruce reivindica i es reivindica a Barcelona

Passen els anys i després d’una llarga espera de quatre, ja tornem a tenir Bruce Springsteen a Barcelona. I quan una s’asseu a escriure’us aquestes paraules després de viure per vuitena vegada un directe del Boss, ho fa intentant buscar alguna originalitat que s’escapa. Així que començaré treient de sobre els tòpics

El de Bruce Springsteen és el millor macroconcert que es pot viure a Barcelona. La seva entrega i autenticitat no tenen rival i calen molt endins entre un públic que el segueix amb devoció. El de New Jersey passa ja dels 62 però segueix disfrutant i deixant-se la pell en cada directe de més de tres hores, aconseguint sonar genuí, fent que te’l creguis en cada cosa que diu i fa. Els músics de la E-Street Band que l’acompanyen són artistes de la vella escola, d’aquells que es diverteixen tocant i ho transmeten a cada nota, cada gest i cada paraula. La sintonia entre ells i el públic de Catalunya és excel.lent i es renova una i altra vegada.

Dit tot això, en aquest cas els tòpics ho són per alguna cosa i Bruce els ha anat forjant a cop de veu i rascada de sis cordes cada cop que ha posat els peus aquí. Totes aquestes frases tant repetides no són un titular perquè sí, són el reflexe d’una realitat indiscutible que ha deixat Springsteen com l’únic artista capaç de moure una massa que ompli dos dies seguits l’Estadi Olímpic. Una quantitat ingent de gent entregada, de totes les edats, pares que portaven els seus fills petits a viure una experiencia única, joves i vells rockers, molts texans i moltes samarretes amb banderes nordamericanes, molts somriures i moltes ganes de deixar-se sentir a la pell i la gola la que tothom sap que serà una gran nit.

Els problemes perque tothom podés entrar a l’Estadi van provocar que el concert comencés 50 minuts més tard del previst. Però Springsteen en va tenir prou amb unes quantes notes de ‘Badlands’ perquè els que rondinaven oblidessin l’emprenyada. Amb aquest clàssic començava la marató de tres hores i quart que venia per davant: imparable, inesgotable, adrenalina i sentiment donant-se la mà.

Un temps en que Springsteen va abordar un repertori escollit de manera molt intel.ligent per dosificar-se la veu però sense que decaigués l’ànim en cap moment. Amb grans himnes que van fer ballar i saltar, balades que van fer callar un públic canviant energia per emoció, algunes concesions al que alguns demanaven amb pancartes i regals en forma de temes especials que van satisfer els sibarites.

Bruce Springsteen

29 temes un darrera l’altre que van començar evidenciant el marcat to reivindicatiu de les seves últimes composicions i el seu darrer disc “Wrecking Ball”. Un disc ple de talls que reflexen un sentiment de tristesa per la situació econòmica, de decepció amb els polítics i un sistema ple d’injusticies. Cançons amb enrabiades percusions i lletres que exposen la historia dels que pateixen, dedicades en un discurs en català al moviment del 15M, als que han perdut la feina i als que no volen rendir-se: “Wrecking Ball”, “Jack of all trades”, “We take care of our own”, “Shackled and Drawn” o “Rocky Ground”. També es sumaven a aquest esperit cançons de discs anteriors com “No surrender” i “My city of ruins”. Entremig, “Out in the street”, “Hungry Heart”, “Prove it all night” o “Waiting on a sunny day” (per la que va fer pujar una nena a cantar a l’escenari), aportaven el toc més festiu al setlist. “The River” i “Thunder Road” que no havien sonat al concert de Sevilla, si ho feien aquí, temes que perduren en el temps sonant diferents cada vegada i vivint-se a fons sempre.

I pel tram final, uns bisos que tornaven a pujar el dinamisme pels núvols, encadenant “Born in the U.S.A.”, “Born to run”, “Bobby Jean”, “Dancing in the dark” i el punt final amb “Tenth Ave. Frezeze Out”. A banda de la veu i continues corredisses per l’escenari de Springsteen també hi va haver protagonisme pels guitarres Nils Lofgren i Steve Van Zandt, el bateria Max Weinberg o la violinista Soozie Tyrell. I de forma molt especial Jake Clemons al saxo, prenent el relleu del seu difunt tiet Clarence, l’inoblidable “Big Man” a qui se li ha ofert un sentit homenatge tota la nit.

Bruce Springsteen i Steve Van Zandt

Recordo que en el documental que va acompanyar el rellançament de “Darkness in the edge of town”, Patti Scialfa (absent d’aquest tram de la gira) deia que en un concert de Bruce obtens dues sensacions que a priori poden semblar contradictories. Per una banda estàs en un macroconcert rodejat de desenes de milers de persones corejant les mateixes cançons. I per altra sents moments a un nivell totalment íntim i personal en què sembla que Bruce t’estigui cantant només a tú. Una vegada més aquesta barreja de sensacions es va repetir ahir a l’Estadi. Per una banda un macroconcert en la seva máxima expresió i per l’altre un espectacle en què cadascú va trobar aquell moment especial que el fes vibrar de manera personal.

En els temps que corren, veure Springsteen en directe és un luxe, les entrades no són pas barates i cal córrer amb mesos d’antel.lació per no quedar-se sense. Però si hi ha un directe pel que val la pena fer l’esforç, és aquest. Perque tal com demostraven les cares que ahir es projectaven a les pantalles de l’Estadi, cada euro i cada corredissa invertida es veu retornat amb la més pura i autèntica felicitat.

P.D.: Com és habitual, Springsteen va oferir un setlist molt diferent en el seu segon concert a Barcelona, el divendres 18 de Maig, un que va incloure moltes sorpreses i versions especials:

1. Night, 2. Ties that bind, 3. We take care of our own, 4. Two Hearts, 5. Wrecking Ball, 6. Death to my hometown, 7. My city of ruins, 8. Spirit in the night, 9. The E Street Shuffle, 10. Jack of all trades, 11. Trapped (Kimmy Cliff cover), 12. Downbound Train, 13. Because the night, 14. Working on the highway, 15. Shackled and Drawn, 16. Waitin’ on a sunny day, 17. The promised land, 18. Racing in the street, 19. The Rising, 20. We are alive, 21. Badlands (amb intro de 1978), 22. Ramrod, 23. Rocky Ground, 24. Born in the U.S.A., 25. Born to run, 26. Bobby Jean, 27. Dancing in the dark, 28. Tenth Avenue Freeze-Out

 

Setlist
1. Badlands
2. We Take Care Of Our Own
3. Wrecking Ball
4. No Surrender
5. Death to My Hometown
6. My City of Ruins
7. Out in the Street
8. Talk to Me
9. Jack of All Trades
10. Youngstown
11. Murder Incorporated
12. Johnny 99
13. You Can Look (But You Better Not Touch)
14. She's the One
15. Shackled and Drawn
16. Waitin' on a Sunny Day
17. The Promised Land
18. The River
19. Prove It All Night
20. Hungry Heart
21. The Rising
22. We Are Alive
23. Thunder Road
Bisos:
24. Rocky Ground
25. Born in the U.S.A.
26. Born to Run
27. Bobby Jean
28. Dancing in the Dark
29. Tenth Avenue Freeze-Out

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada