Pendent de votació
6Valoració

De nou aquest cap de setmana, en el marc del Festival NEO (Noves Escenes Obertes), Roger Bernat ha estat en el punt de mira teatral amb el seu espectacle Pendent de votació que va ser estrenat el febrer passat a Madrid.

I des de Madrid, passant per Mèxic, aterrant a Barcelona i amb gira posteriorment per Bèlgica i França, aquest espectacle proposarà als habitants d’aquests indrets tan diferents que juguin amb el teatre (sí:”play”).  Som conscients de qui té la paraula en la política? Aquest espectacle ens ajuda a fer més entenedora i colpidora alhora la sensació d’allunyament de la paraula del poble.

Un escenari amb una pantalla de grans dimensions, un hemicicle, uns micròfons de peu, unes butaques buides amb càrrecs escrits (president, tribunal, servei d’ordre) encarat al públic… i cada membre del públic armat amb un comandament a distància amb només dues opcions: si/no. Així comença l’obra, on ningú està obligat a participar, però si participa està obligat a pensar i a implicar-se.

En la pantalla es van presentant una sèrie de qüestions, des de les més senzilles com si ets home o dona, fins a temes socials, polítics i econòmics. El teu vot compta i després de cada pregunta es fa un recompte on pots observar els resultats i què n’opina el que està assegut en les altres butaques. Després el joc canvia i el públic és reubicat en parelles amb la persona que suposadament ha contestat de forma mes afí a tu mateix. Ara només és vàlid un vot de cada dos. Cal consensuar. Una nova ronda de preguntes i un nou canvi al final: de tots els comandaments, només quatre en seran vàlids. Reubicació de nou, en quatre partits, la minoria, la majoria i els grups de terme mig. Ara, la teva paraula compta igual? I finalment, si només una de les persones de tot el públic fos qui prengués les decisions, com ens sentiríem representats?

Pendent de Votació Festival NEO

Segons la companyia, Pendent de votació és “una versió veritable del fals debat vigent”. Una obra de la mà de Roger Bernat, amb dramatúrgia de Roberto Fratini, que ens fa rememorar des de l’època grega, passant per governs representatius per partits i fins i tot les dictadures i un bon equip tècnic al servei de la màquina que pregunta al públic. Un se sent en un ventall de rols durant l’obra, des de protagonista a anul·lat, sense paraula que compti.

Una proposta molt interessant, tot i que potser l’última part es fa una mica més llarga, en un punt on el públic ja no se sent tan partícip i perd cert interès, no gaire reconduït pels gags eròtics de la màquina-Bernat.

Un teatre que fa pensar, que mou consciències i ens fa encara més palès el que succeeix actualment al carrer. La política ha allunyat la veu i la paraula del poble, s’han creat uns drets i deures i un suposat estat del benestar, on altres poders a l’ombra maneguen tot en funció del seu benefici. Uns poders a qui la paraula del poble, tan se’ls en dóna.


Es pot veure a: Festival NEO
Text: Roberto Fratini

Una resposta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies