The lonesome west
8Valoració

Irlanda. Els germans solters Coleman i Valene Connor acaben d’enterrar el seu pare. La seva relació està plena de rancúnies, retrets i fins i tot violència.  La convivència és insostenible, passen les hores sota el mateix sostre amb resignació. I al voltant d’ells dos personatges més: el pare Welsh, que enmig de les seves crisis de fe intenta mantenir la pau al poble -amb una atenció especial vers els Coleman- i Girleen, una jove traficant d’alcohol objecte de les fantasies dels protagonistes.

RAS Teatre es defineix com una companyia que des del primer moment ha tingut clar quin tipus de teatre vol fer: “teatre contemporani, que parli de les relacions humanes, de temes que preocupin, que inquietin o que puguin commoure a qualsevol persona. Ens agrada el teatre on els personatges estan viu en tots els sentits de la paraula: vius a l’escenari, vius en els seus conflictes, vius en les seves contradiccions i vius en els seus instints”. I aquesta declaració prèvia d’intencions és del tot coherent amb la seva primera producció The Lonesome West.

Així, per començar un text ben punyent, el de Martin McDonagh, dramaturg i realitzador anglès conegut per no escatimar brutalitat ni violència a les seves obres. A The Lonesome West, aquest violència té lloc en el marc de la difícil relació que mantenen els germans Coleman i també pels efectes generats per una addicció socialment tan acceptada a Irlanda com és l’addicció a l’alcohol. Tot plegat conforma una desmesura continua, una explosió d’emocions -sobretot d’ira- que no s’atura ni davant d’un vincle de sang.

Seguidament, quant a interpretació, és evident que un text com el de McDonagh requereix actors d’energia i compromís contrastats. Eduard Buch (Coleman) i Isidre Montserrat (Valene) són els dos pilars escènics que sustenten el repartiment de The Lonesome West. Desmesurats per exigència dels personatges, però sense que se’ls pugui qualificar d’histriònics, la seva interpretació captiva i connecta totalment amb un públic assistent que no perd detall. Aida Oset i Sergio Alfonso més desenfocats -o potser eclipsats per la gran interpretació de Buch i Montserrat-. Però sens dubte, tots plegats omplen amb escreix l’escena i es beneficien de la bona direcció i coneixement dels actors per part de Pepa Fluvià.

The Lonesome West Versus Teatre

Pel que fa a la posada en escena, cal dir que el particular escenari del Versus Teatre -amb públic a dues bandes- no es queda gens petit. Al contrari, la disposició d’aquesta sala, contribueix a amplificar la intensitat que destil·la l’espectacle, fet que s’aprofita al 100% cercant implicar tots els recons que la conformen. L’escenografia -inert patidora de la violència dels protagonistes- és capaç de recrear la rivalitat i les fronteres que separen a Coleman i Valene. La il·luminació també destaca en determinats moments quan amb els seus efectes se’ns trasllada a indrets totalment diferents.

Bon treball el d’aquesta companyia acabada de néixer i que ja comença fent soroll, tot fent l’ullet a un sorprenent efecte especial que apareix sobtadament a l’espectacle… I és que les ganes, il·lusió i passió que comparteixen tots els seus membres han donat els seus bons resultats. Novament, el teatre més “petit” és capaç de destacar i fer una competència gens menyspreable a aquell que s’emporta el pastís més gran de les (retallades) subvencions. Molt recomanable!


Es pot veure a: Versus Teatre
Text: Martin McDonagh
Intèrprets: Eduard Buch, Isidre Montserrat, Sergio Alfonso, Aida Oset.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies