Roda de premsa de Tim Burton – La Finestra Digital

1 de 2 a l'especial Sweeney Todd

El passat dilluns 21 de Gener, coincidint amb el passi previ de la seva nova pel·lícula, el musical “Sweeney Todd, the demon barber of Fleet street”, el director Tim Burton va convocar una roda de premsa per a contestar a totes les preguntes dels periodistes que allà ens vam aplegar. La Finestra Digital va estar allà i en aquest article us fem ressò dels comentaris que el reconegudíssim director ens va oferir.

Amagat darrera de les seves colossals ulleres fumades i amb uns cabells caòticament despentinats hom té la sensació de trobar-se davant d’un dels personatges del seu Malson abans de Nadal. Tètric però alhora entremaliat, no costa pas gens de creure que estem davant del creador d’algunes de les obres mestres del setè art dels darrers anys. “Eduardo Manostijeras” i “Sleepy Hollow” formen part dels grans clàssics dels nostres temps.

Per que ha preferit utilitzar decorats reals enlloc de virtuals per realitzar Sweeney Todd quan es ben sabut que domina a la perfecció la tècnica de rodar amb decorats recreats per ordinador?

Per a aquesta pel·lícula hem tingut la sort de comptar amb un dissenyador fantàstic, en Dante Ferreti, i l’he volgut aprofitar al màxim. Per una altra banda crec que els actors donen més de si quan es troben envoltats per l’escenari propi dels seus personatges. El color verd impersonal en el que es veuen obligats a treballar en el cas dels decorats virtuals, els obliga a fer un esforç interpretatiu més gran per tal de compensar la manca d’ambientació. En aquesta ocasió he preferit sacrificar les múltiples possibilitats que ofereixen els decorats assistits per ordinador per tal de centrar l’atenció en la música i la interpretació dels actors.

Aquesta és la sisena vegada que col·labora amb en Johnny Depp. Considera que li va bé aquesta col·laboració continuada amb el mateix actor?

Haver treballar amb Johnny Depp és com haver treballat amb sis actor diferents. Johnny Depp és un actor de rol que en cada ocasió s’introdueix en l’ànima del personatge que interpreta. A diferència d’altres actors que fan seus els personatges que els pertoca representar en Johnny és cada vegada la imatge del seu personatge. Per tant no és cap rutina treballar amb ell si no que cada vegada ha estat una experiència nova i gratificant.

Creu que la pel·lícula es adequada per al públic infantil? (riures entre els periodistes assistents, quan veieu la pel·lícula entendreu el per què del riure )

Jo veia pel·lícules d’aquestes quan era un nen (somriure irònic per part d’en Tim Burton i més rialles a la sala). De fet mai he entès per que la resta de nens no volien jugar amb mi… (riures descontrolats i alguns sanglots)

Podríem considerar les seves pel·lícules com una venjança contra tots aquells nens que no volien jugar amb vostè?

Se li acut una venjança millor que fer pel·lícules que tard o d’hora tothom ha de veure? (cal esperar un parell de minuts a què els periodistes assistents deixem de riure i de fer comentaris)

Com és que essent un musical ha preferit utilitzar actors que cantessin enlloc d’utilitzar cantants que actuessin?

La música juga un paper primordial a la pel·lícula però per a mi era més important la història i l’expressió de les emocions que en ella es mostren, per tant he preferit utilitzar actors que cantessin que no pas a l’inrevés.

Què ha sentit llençant a Helena Bonham Carter a les flames? (Helena Bonham Carter és la dona d’en Tim Burton i l’actriu que interpreta a la còmplice d’en Sweeney Todd).

M’hagués agradat repetir l’escena varies vegades però per desgracia amb un parell amb vam tenir prou (encara més rialles).

Finalment la roda de premsa va acabar amb la intervenció dels nostres companys de CQC que van muntar un petit número amb entrega d’una mena de claus fantasmagòriques a Tim Burton. Ho podeu veure en aquest fragment penjat al YouTube.