Els seguidors del director Tim Burton estan d’enhorabona. Properament s’estrena la darrera de les seves obres que en aquesta ocasió es tracta d’un musical inspirat en l’obra de teatre musical creada per Stephen Sondheim. Si sou seguidors incondicionals del mestre de la fantasia gòtica dels nostres dies no quedareu defraudats. Sang i escenes truculentes a dojo. Malauradament cal dir que si no sou fans d’aquest director us sorprendrà que el mateix autor d’”Sleepy Hollow”, “Pesadilla antes de Navidad” i “La novia cadàver”, hagi fet un film de ritme extremadament lent que en ocasions pot, fins i tot, resultar avorrit.

És cert que des de bon inici ens trobem immersos en un ambient fantasmagòric i sinistre. La mateixa ciutat de Londres se’ns mostra com un escenari de por i obscuritat, deliri i tetricisme, en la qual a mida que es van presentant els personatges es confirmen aclaparadorament aquestes primeres impressions. Viure en un indret com aquest sembla ser un llarg camí de patiment sense cap mena d’esperança, tan sols la venjança més sagnant pot donar un motiu per seguir vivint. Si no estàs desesperat és que estàs boig… L’ambientació per tant és immillorable però no és possible construir una pel•lícula tan sols amb els decorats. Cal explicar quelcom i fer-ho de manera que l’espectador se senti involucrat en la història que es vol transmetre. Sento dir-ho però no s’ha aconseguit en aquesta ocasió.

Sweeney Todd Tim Burton

Sabeu per tant l’escenari que us trobareu l’inici de la pel•lícula. Esteu avisats. No tindreu consol ni tan sols en la música. Aquesta tan sols és un instrument més per a enrarir l’ambient encara més. No hi ha concessions de cap mena. Si no sou fans totals d’en Tim Burton penseu-vos-ho dues vegades abans d’anar-la a veure. Els espectadors ocasionals poden sentir-se desconcertats.

Per una altra banda els seguidors/seguidores d’en Johnny Depp teniu la ocasió de veure’l en acció. Això sí, molt lluny del pirata del Caribe que darrerament l’ha fet famós. Cal dir, però, que com a cantant no crec que passi a la posteritat. Em pregunto quin hagués estat el resultat si el paper principal hagués estat interpretat per un cantant-actor i no pas per un actor-cantant.

En resum la pel·lícula agradarà als incondicionals d’en Tim Burton ja que aquesta manté la línia mostrada en molts dels treballs anteriors del director però cal dir que no està a l’alçada de les seves millors obres.

(Publicat originalment l’11/02/2008)

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies