L'ombra al meu costat
8Valoració

La desaparició de l’Alba, una adolescent de setze anys, marca la tragèdia d’una família. El buit substitueix de forma dràstica la felicitat que omplia les estances d’una llar. I, paral·lelament, la desesperació d’uns pares que no deixen de buscar respostes avança incessantment. Aquest és, a grans trets, l’argument amb què arrenca L’ombra al meu costat, l’obra amb què Marilia Samper es defensa a les files del Projecte T-6, a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

L’ombra al meu costat tracta la tragèdia de la desaparició, la pèrdua sobtada sense explicacions i dels efectes que aquest fet té en una família. I al voltant d’aquest eix, s’articulen dues històries més, les del pare i el fill que van perdre la mare i la d’una parella de la tercera edat que vol gaudir cada minut fins el moment en què s’hagin de separar definitivament. Totes tres trames entrellaçades, sobretot en un final contundent que desvetlla la relació de la totalitat dels personatges que passegen damunt l’escenari.

Actors correctament dirigits, força equilibrats els uns amb els altres, destacant, però, el treball de Cristina Plazas en el paper de mare que perd a la seva filla adolescent, que no es conforma en la resignació d’aquesta pèrdua i que s’endinsa al bosc a la cerca de respostes. També destacar a un altre actor, David Vert, que no deixa de sorprendre’ns aquesta temporada en cadascuna de les seves interpretacions.

Pel que fa a la posada en escena, Marilia Samper aconsegueix que els personatges es situïn pel damunt de l’espai. La particularitat d’aquest sempre ve donada pels personatges que l’ocupen. Així, els mateixos elements serveixen per un espai i un altre. I aquest fet en cap cas confon l’espectador, perquè els personatges per sí sols són capaços de proporcionar el canvi d’atmosfera que contextualitza l’espectador. També destacar la capacitat de Samper per convertir al bosc en un altre dels personatges, involucrant-lo amb formes dins l’espai vital dels personatges. Fins i tot un dels personatges que sorgeix del bosc li dona veu i explica el per què dels seus misteris.

L'ombra al meu costat TNC

Copyright: David Ruano

L’ombra al meu costat és una proposta força interessant, que captiva a l’espectador per la incertesa i angoixa que viuen els personatges, però alhora proporciona un bri d’esperança com a rerefons. I tot plegat a partir d’un text sense fissures, ajustat i molt entenedor per l’absència de pretensions innecessàries.

 


Es pot veure a: Teatre Nacional de Catalunya
Text: Marilia Samper
Intèrprets: Àlex Casanovas, Òscar Castellví, Oriol Genís, Anna Moliner, Cristina Plazas, Àngels Poch, Albert Prat, David Vert.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies