Imatges Gelades
8Valoració

Aquests temps difícils animen a buscar consol, escalfor i companyia. Imatges gelades, un text del dramaturg finès Kristian Smeds i que ara dirigeix Alícia Gorina, aporta aquesta proximitat des d’un allunyament i una fredor terribles. La realitat i la ficció es confonen aquests dies a la Sala Beckett.

Aquests dies ens arriben a la cartellera barcelonina algunes mostres del què passa a nivell teatral al nord d’Europa. Fa uns dies, i ja finalitzat, el pas de 20 de novembre del suec Lars Noren a la Sala Atrium. Aquesta setmana, s’ha estrenat a la Sala Beckett Imatges Gelades, un altre glaçó ple de substància vingut del nord.

Imatges Gelades és el tercer text finès que aborda com a directora, al nostre país, Alícia Gorina (els anteriors, The Little Jesus i Puputyttö eren de Saara Turunen). A partir d’una estada de Gorina a Finlàndia l’any 2005, neix aquest interès per descobrir “un dels països petits més estranys del planeta”. I des d’un país que “evidencia les parts més fosques de l’ànima humana” és des d’on ens arriben aquestes Imatges Gelades.

L’obra és un àlbum de fotos familiar. Deu fotografies que parlen i es mouen, dins d’una atmosfera freda i crua. L’escenografia marca aïllament, individualitat, solitud, igual que la il·luminació, molt en consonància (creats per Silvia Delagneau i Raimon Rius respectivament). Els personatges de la família parlen sense embuts, des de la veritat més gèlida i dura. I tot i no haver un fil argumental lineal, es crea una atmosfera tal que fa entenedor tot el que passa. Moments poètics preciosos en cada seqüència (la mare que cria des de l’odi, la filla a l’escola on tot sembla ser aparentment normal, el predicador que perd la fe en l’ésser humà, l’enamorada que és superada per l’amor, com se sent el pare absent…). L’obra no deixa de parlar de l’amor, un amor que és tan necessari i absolut que l’ésser humà no arriba a saber gestionar sense autolesionar-se. Essència de vida real.

Imatges gelades Sala Beckett

Els actors formen un conjunt ben estructurat, que sosté perfectament tota l’obra. Difícil fer mencions especials. Tots aporten quelcom vital tan inquietant, fred i cru que et deixa garratibat a la butaca. I no resulta gens llunyà, sinó terriblement pròxim el que emocionalment desprenen els personatges que creen. Un cast molt encertat, Maria Pau Pigem, Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas i Sergi Misas.

Una direcció d’actors acurada, una posada en escena interessant, un text diferent que s’ha sabut tractar per tal d’aconseguir que l’espectador entri en el joc, gairebé més aviat com a jugador que com a observador extern. Tocat i enfonsat. Finlàndia no és tan lluny com sembla.


Es pot veure a: Sala Beckett
Text: Kristian Smeds
Intèrprets: Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas, Maria Pau Pigem.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies