"Paraules d'amor" de David Escamilla
8Valoració

Un drama a l’alçada de “Romeu i Julieta” de Shakespeare

“Al so dels acords de la guitarra de Joan Manel Serrat i sota els influxos d’una lletra tan dolça que no deixa ningú indiferent, aquesta novel•la, titulada precisament “Paraules d’amor“, recrea la història d’una jove parella d’enamorats que fan de la cançó de Serrat la banda sonora de la seva pròpia vida”. Així ens presenten la novel•la des de la contraportada, però la sinopsi es queda molt i molt curta.

Paraules d’amor” és una història colpidora que deixa el cor encongit; una història de dos, però que es pot llegir des de moltes vessants. La història de tots dos només és un fil conductor per mostrar la vida d’ell, en Ramon, i la vida d’ella, la Maria, en una època molt fosca de la nostra història com a Nació, una època on la ciutat de Barcelona amagava sota el règim del franquisme tot un naixement cultural que lluitava per uns ideals i una necessitat molt bàsica com és la llengua i la identitat. Aquest moviment s’anomenaria “La nova cançó” i donaria com a fruit molts cantants com els que van formar un grup força homogeni anomenat “Els Setze Jutges”, que van començar a diversificar tendències.

La de la novel·la de David Escamilla és una història romàntica que defensa el primer amor, l’amor vertader i etern, però que per poder florir ha de superar moltes proves. Amb en Ramon viurem el pitjor del franquisme, l’autoritat desmesurada de la Guàrdia Civil i la vida a la Model. Les cartes que li reparteix la vida són molt dures i el seu únic error ha estat enamorar-se de la Maria. Al girar les pàgines evolucionarem en la història, veurem caure el Règim i també una amnistia general, però també veurem les cicatrius que aquells anys van deixar als cossos i a les ànimes de molts catalans. En Ramón deixarà el país i viurà a París on seguirà els consells de Picasso i quan torna a Barcelona farà ferms els seus ideals i seguirà el seu cor.

Per la seva banda, la Maria patirà sota un règim més opressiu, el del seu pare, un home que fa esgarrifar (almenys a mi m’ha arribat a fastiguejar), un català caragirat amb la mà molt llarga i la ment molt curta de mires. Un dominador i controlador que destrossarà la vida de la seva filla i la de la família d’en Ramon. És un personatge molt malparit, i perdoneu per l’expressió.

"Paraules d'amor" David Escamilla

Enmig d’una ciutat que batega al ritme trepidant de les il•lusions i els somnis compartits d’un bon grapat de personatges carismàtics, aquesta jove parella viurà el desencís i la por, els dubtes i la foscor de les acaballes del franquisme. Al llarg dels anys, però, l’escalf del record del seu amor innocent perviurà. Un amor que mai ha deixat d’existir encara que les circumstàncies de la vida els allunya inexorablement, però com s’acostuma a dir, on hi ha hagut foc queden brases, i aquest amor queda enllaçat a la primera cançó, a la seva cançó, a la cançó de molts: “Paraules d’amor” de Joan Manel Serrat.

“Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…

Si he de destacar el que més m’ha agradat de “Paraules d’amor” em quedo amb l’haver pogut redescobrir detalls de la Barcelona de l’època dels meus pares. Molts dels llocs que s’hi mencionen com el carrer Tuset, la Cova del Drac, el Reno, el Jamboree… ja formaven part de mi en les històries que ells m’havien explicat de la seva joventut. A través de les paraules de David Escamilla s’aconsegueix connectar més amb una generació anterior i visualitzar una part de la que molts parlen i molts callen, la brutalitat d’aquells que no seguien les normes o simplement eren lliurepensadors o enamorats.

He de reconèixer que aquesta novel•la m’ha tocat la fibra sensible, atiada per l’emotivitat amb que l’autor parla del seu pare i el paper que va tenir des de la seva posició a la ràdio. No són només ells, som tots.


Editorial: Edicions 62
ISBN: 9788429769258
Pàgines: 272 pags
Preu: 19,50€ (15,99€)

David Escamilla, va néixer a Barcelona l’11 d’agost de 1969, fill de Elena Imparato, periodista napolitana i de Salvador Escamilla, popular radiofonista català.
Va rebre una educació humanista a l'escola italiana cosa que el decanta precoçment per la literatura i la música, aquesta atracció queda refermada gracies a les amistats del seu pare i al món cultural que l’envolta.
Als dinou anys va començar a escriure i fins al dia d’avui no ha parat. Entre les seves obres podem destacar: “Serrat, material sensible”, “Bon dia Catalunya”, “Salvador Escamilla, 40 anys d’ofici”, “Els secrets dels carrers de Barcelona”, “Els millors anys de la nostra vida: els 60”, “Històries del taxi”, “Paraules d’amor” i properament publicarà “La tierra de la felicidad”.
Com a músic i amb el seu germà Àlex van crear la banda de pop Babel, i l'any 1997 editem l'àlbum "Mons diferents".
A partir de l’any 1999, i durant dues temporades, va dirigir l’espai de televisió “Miralls” dedicat a la poesia, i des de l’any 2000 forma part d’un equip creatiu a través del qual ha treballat en diversos guions de programes documentals per a Televisió de Catalunya (en el marc dels espais “Tarasca” i “Terra”). L'any 2005 va escriure i dirigir el guió del documental "Mar de invierno".
És cap de redacció de les revistes "Espais Mediterranis" (Grup Enciclopèdia Catalana) i del magazine internacional “Barcelona Deluxe”, articulista del setmanari "El Temps" i del “Diari de Sant Cugat”. Dirigeixo i col·labora en diversos programes de ràdio (Ràdio 4 -Ràdio Nacional d'Espanya-, RAC1, COM Ràdio, Radio Nacional de España –Radio 1-, Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, RAC 105) i de televisió (CUATRO, TVE, Canal Català Televisió, Urbe TV, E-TV i Televisió de Catalunya).
Però si voleu saber quelcom més d’aquest personatge tan polifacètic podeu consultar la seva web.

Una resposta

  1. Betty Boop

    M’estic llegint el llibre d’en David Escamilla, Paraules d’amor. Comparar aquesta novel·la amb la de Romeu i Julieta de Shakespeare és com comparar la gasosa amb el xampany francès. Personatges que són molt bons o molt dolents, sense matisos. Diàlegs avorrits, trama ensucrada fins al fàstic. Totalment previsible.

    Respon

Envía una resposta a Betty Boop Cancel.lar resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies