Los Vengadores
8Valoració

Amb la referencia de les vinyetes i les expectatives d’aquells que s’han passat hores girant pàgines de còmic i nutrint-se com a fans dels seus protagonistes sempre planant, les pel.lícules de superherois han anat creant el seu propi gènere i tempo, convertint-se amb més o menys fortuna en grans blockbusters. Superproduccions destinades a satisfer els àvids d’acció al cine sense deixar de banda aquells fans dels personatges que ja d’entrada es disposen a envair les sales per veure la mutació en carn i òssos dels herois de paper.

Sigui només per acumulació d’herois o per l’emblemàtic del còmic de partida, “Los Vengadores” de la Marvel és el “més difícil encara” del gènere i després d’haver-nos après a les sales de cinema com funcionen aquests films, tots teniem al cap la pregunta de com hauria abordat Joss Whedon el triple salt mortal que suposava anar més enllà i composar una historia on no és un sino sis els poderosos protagonistes.

El resultat és principalment el que es podría esperar d’una pel.lícula d’herois però multiplicada per la quantitat de personatges i possibilitats amb les que ha de bregar. La primera part del metratge, més lenta, es dedica a ubicar (no presentar, perque el guió compta amb que ja coneixem els protagonistes) el grup de salvadors que sota el comandament de Nick Furia i la organització S.H.I.E.L.D. hauran de protegir la Terra de l’atac de Loki i el seu exèrcit. El tret diferencial és que un cop feta aquesta relocalització d’herois, Whedon posa el turbo i enlloc d’anar dosificant els moments d’acció, aquesta no para des de meitat de pel.lícula fins al final.

Los Vengadores

Sense que se li noti una aportació massa personal o d’autor a Whedon (l’adorat creador de productes de culte com “Buffy” o “Firefly“), el director i coguionista sí sap conduir amb èxit aquesta extensísima muntanya russa que ocupa quasi dues terceres parts de “Los Vengadores”. L’acció resulta trepidant sense ser marejadora, fa un ús correcte del 3D mantenint a la vegada un toc d’aventura clàssica i sobretot permet que cadascuna de les seves criatures trobi moments per lluir-se.

Aquí hi trobem un anacrònic Capità Amèrica (Chris Evans) forçat a adaptar-se als costums d’una época que no és la seva, un Thor (Chris Hemsworth) que no acaba d’entendre el món dels humans que ha jurat protegir contra el seu germanastre, un Ull de Falcó (Jeremy Renner) que adquireix per fi protagonisme després de la seva breu aparició a “Thor”, una Vídua Negra (Scarlett Johansson) que també por desplegar tot el seu potencial i bellesa després de ser una mera secundaria a “Iron Man2”. I, sobretot, un Iron Man que amb el rostre de Robert Downey Jr. segueix sent el més divertit del grup amb el seu comportament egocèntric i els acudits que aporten les notes de distensió a la trama. I un Hulk al qui Mark Ruffalo (després que Edward Norton es negués a reprendre el paper) sap aportar nous matisos. Tots ells hauran de protegir el planeta dels plans de Loki, un dolent que per si sol no té molta entitat, però que amb un exèrcit darrera i uns quants trucs d’il.lusionista es converteix en un temible i digne rival.

Los Vengadores

Una bona pirotècnia multimilionaria doncs, però ben conduida i que no s’oblida de mimar els seus personatges, amb la seva humanitat i les seves habilitats, fent-los veritables protagonistes i no meres titelles al servei de l’acció sense sentit. Així Whedon aconsegueix que el qui i el què (sense pretendre explicar alta filosofia) llueixin tant com els efectes especials i això, amb el què tenia entre mans, és un èxit superheroic.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies