Ens aproximem al final de la quinzena edició del Festival de Málaga amb dues propostes més a la secció oficial de llargmetratges: “Buscando a Eimish” d’Ana Rodríguez Rosell i “El sexo de los ángeles” de Xavier Villaverde.
“Buscando a Eimish” explica una història d’amor peculiar, on una parella es troba en un moment de divergent, i ell (Lucas) emprèn un viatge físic per Europa, passant per Itàlia i Alemanya per a trobar-la a ella i recuperar-la. Lucas per fi arribarà a conèixer qui és realment Eimish i quí és ell. Existeix doncs, a part del viatge físic, un viatge interior de tots els personatges, però sobretot de Lucas. Óscar Jaenada interpreta Lucas i Manuela Vellés és Eimish. Jaenada explica que va gaudir molt amb l’arc que el seu personatge dibuixa durant la història i que la principal dificultat va ser mostrar l’evolució de la relació amb Eimish al tenir la pel·lícula salts temporals en ambdues direccions.
“Buscando a Eimish” és un “projecte personal” de la realitzadora Ana Rodríguez i explica en la roda de premsa que s’ha traslladat als llocs que la inspiren i l’emocionen, i que per a ella tant Alemanya com Itàlia (dues de les localitzacions principals) són com els personatges de Jaenada i Vellés, tenen quelcom especial, però alhora són diferents i fins i tot contraposats. Emma Suárez interpreta la mare d’Eimish i explica que ha estat un viatge tractat “amb molta sensibilitat, de forma suau i subtil”. Entre els actors del llargmetratge hi són, a més, Jan Cornet, Carlos Leal, Clara Würnell i Birol Ünel.
La segona pel·lícula de la jornada també es tracta d’un drama romàntic, tot i que tractat d’una forma totalment diferent i enfocat a un altre tipus de públic. “El sexo de los ángeles” de Xavier Villaverde, parla d’un triangle amorós entre Carla i Bruno (Astrid Bergès-Frisbey i Llorenç González), una parella convencional i un seductor interpretat per Álvaro Cervantes. Un drama amb tocs de comèdia, que dista en part del que habitualment s’acostuma a veure en aquest tipus de films, en tocar temes com l’homosexualitat o la bisexualitat. Una visió provocadora de l’amistat i l’amor i on es fonen les fronteres d’ambdós, a ritme de break i funky, intentant dirigir-se a un públic jove. No obstant, tanta modernitat resulta quelcom artificiosa, previsible i el film esdevé una mica massa llarg en el metratge.
I en la secció Zonazine, misticisme de la mà de Chiqui Carabante. “12+1. Una comedia metafísica” sorgeix a partir de la idea per a un curtmetratge, com una faula sobre un individu que es troba perdut i va seguint uns altres, sense rumb. A partir d’aquí, això s’ha transformat en un viatge de Jesús i els seus deixebles pel desert sense saber molt bé què busquen. Allà topen amb “el Bautista” que ha passat de ser creient a un assassí en sèrie. Aquest projecte ha estat gravat a Fuerteventura, entre les immenses dunes de la platja de Corralejo.
El director es mostra complagut per haver pogut tirar endavant un projecte “controvertit”. Reivindica que el personatge de Jesús no només pertany a l’església catòlica i creu que “l’església ha sacralitzat un tipus que era normal”. Una producció onírica, que a França han definit com a “bizarra”. Sense data d’estrena i distribuïda per l’empresa del propi realitzador, Divina Mecánica, mitjançant la fórmula de l’autogestió en l’equip, els interessa més la difusió que el guardó al que puguin optar.
Envía una resposta